Paraules
Arriba aquesta boca de nit,
i el cap madur, seguéix carregat de paraules,
i, encara que cansada, segueixo parlant
i posant-les sobre el paper.
Hi ha paraules que m’espanten. Hi ha vegades
que em sembla que són elles les que s’esccriuen.
D’altres, passen
una bona estona ballant davant meu
deixant anar sons
i desprenent colors per provocar-me.
Hi ha ocasions que em porten algun nom que reconec,
i si alguna s’amaga, com juguen a fet i amagar,
jo passo l’estona impacient fins que la trobo.
Hi ha dies que les espanto, i elles fugen, cuita-corrents,
fent cridòria com
petites bestioles.
Però, tornen, sempre tornen, i jo segueixo juguen amb elles
com si fos un gat vell de la casa.
Carme Andreu

MALLORCA: ATUREM LA CRIMINAL AGRESSIÓ SIONISTA A GAZA!