
Haig de reconèixer que per un grapat de raons -que en borinotus explica molt bé- estic content per la victòria de Barack Obama, tanmateix no s'haurien de treure certes conclusions que estan fora de context. Obama no representa cap canvi substancial, ni farà dels Estats Units un país amb gaire més protecció social, ni serà el responsable de cap refundació del capitalisme, ni els marines nord-americans deixaran de fer l'Almogàver pel món. En Barack Obama és un senyor de dretes, amb una capacitat de seducció espectacular i una imatge jove i amb empenta, però no deixa de ser un senyor molt de dretes. Ho haurien de tenir clar les esquerres europees. Tant idolatrar aquest nou messies, es poden trobar aviat en fora de joc, i que al contraatac els facin uns quants gols, tant per l'esquerra com per la dreta.
Deia en Xavier Sala i Martín dilluns a l'Àgora:
-"Fins i tot en els aspectes culturals l'Obama seria mes d'esquerres que el McCain, però seria molt de dretes en relació aquí. Avortament, llibertat de portar armes, pena de de mort, un senyor que va a missa cada dia i a més, amb uns capellans ultra-radicals... i això, aquí, la gent d'esquerres ho troba lo més estratosfèric del món".
No és difícil d'imaginar que amb aquestes credencials aquest home s'entendrà molt bé amb en Berlusconi, no tan bé amb en Sarkozy, i segurament no s'entendrà gens amb en Zapatero. Algunes decepcions inesperades ens trobarem.
Doncs tot plegat em recorda un mica l'eufòria que vam viure a Catalunya després de la primera elecció de Zapatero, durant molts mesos, empesos pels mateixos mitjans que ara idolatren Obama, ens vam creure que el líder socialista significava el renéixer d'una nova esquerra progressista i pluri-nacional. Aquest estat el va descriure molt bé en Partal al Mail Obert del 25 d'octubre del 2005, "Milhomes Zapatero". Pot ser en el cas de l'Obama no podrem parlar mai d'un milhomes, però és probable que algun dia algú ens l'haurà de descriure d'alguna manera més realista, com un senyor de dretes, tal com en Francesc Antich definí en Zapatero, amb precissió, com un "castellano viejo".