El pèndol de petites oscil·lacions

Esbrinant indicis: déu és negre

• Victoria
• enllaç permanent
• dimecres, 5 de novembre de 2008 | 10:18h

 De nit la pluja damunt les teules, sorgint d’un plor antic, estojat a algun lloc, com les ufanes fan. De bon matí el paisatge descompareix. L’ha esborrat un difuminador, en el·lipsis disforges, fins a la desaparició, talment saïm fumat. La mar, la carretera, el cobricel, tot gris d’incertesa. Difícil dir qui és qui al fons d’aquesta cataracta als ulls de la ciutat. Però déu ja és a la fi negre.

Les fulles menudes de les acàcies dibuixen llenguatges secrets a les voravies, un paisatge emergent a l’ull, coberta la mirada pel paraigua, sense perspectiva, només l’enrajolat . Intento esbrinar-ne els indicis, alguna ruta clara, una resposta als meus dubtes raonables.

Barack Obama ha guanyat amb escreix, les dones empènyen. Potser amb això, aquest matí, ja n’he de tenir prou.

Somric, jo tota sola. Em ve al cap un acudit que corria quan l’home va arribar a la lluna, segons ens han contat.

• Comentaris: 16
• Vull llegir la resta de l'article