Perquè sí, perquè em ve de gust. Perquè els primers cinc minuts voldria allargar-los tot el matí. Perquè si no, què? Perquè una no és la mateixa sense les circumstàncies, incloent-hi els renecs, els mals d'ovaris, els retards de tren, les vores de pantalons xopes i les tapes de vàter aixecades. Perquè si no, tindria els peus freds. Perquè ara toca guanyar. Perquè un dia vaig topar-me amb un parell d'ulls verds i encara m'agrada com em miren. Perquè, de vella, tindré arrugues de tant d'haver rigut. Perquè va com volem. Perquè el millor de dilluns va ser fer-la feliç amb unes flors. Perquè són els millors cinquanta metres quadrats que podria haver trobat. Perquè, de motius, en sobren. Perquè encara en sóc la musa. Perquè el campanar es veu preciós a mitjanit. Perquè, enmig del desordre, cada cosa és al seu lloc. Perquè la vida, sense rotondes, seria massa avorrida. Perquè és més fàcil caminar amb auriculars. Perquè la felicitat és efímera i quan l'atrapes la guardes a la butxaca.