qui sap si la tendresa

cesk freixas

Diumenge passat vaig tardar 5 hores per anar de Sant Sadurní d'Anoia a Girona. Ja ho sap tothom, a aquestes altures, que les combinacions dels trens de casa nostra són nefastes; per norma general, sempre acostumo a tardar entre dues hores i mitja i tres hores i mitja, que també té delicte. I entre tanta estona perduda, encara tenia temps per riure i pensar que, farà uns dos anys, vaig tardar 8 hores per anar de Barcelona a Alacant. També en tren. Resulta que la pluja és el denominador i el culpable comú (oficialment; Renfe informa que las demoras que se producen en ésta línea son provocadas por causas ajenas a la compañía) d'aquests llargs viatges, que, en cotxe, es fan en una hora i mitja i cinc hores, respectivament.

Un cop evidenciat el desastre, em ve a la memòria una cançó de Raimon que, per primer cop, vaig escoltar quan en Pau Alabajos feia unes proves de so a Riudebitlles, abans d'una actuació:

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Esperem que, demà, la pluja s'aguanti al cel. I puguem celebrar la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona sense sostres ni paraigües. Una forta abraçada :)