Josep M. Cervelló

llibreta de camp

Educació de persones adultes…

• jmcervello
• enllaç permanent
• dimecres, 5 de novembre de 2008 | 15:36h

Darrera de cada porta una llista d’espera.

Avui és un dia especialment mogut. A la plaça de Sant Jaume de Barcelona una concentració de professorat i alumnat d’escoles d’adults ha  denunciat que el Departament d’Educació segueix incomplint els compromisos de creixement de l’educació pública de les persones adultes a Catalunya als que es comprometé a l’acord signat el maig de 2006.

Des d’aleshores  no s’ha incrementat cap centre nou a la xarxa pública de formació de persones adultes, existeix una llista d’espera de 7807 persones que voldrien estudiar i millorar les seves capacitats formatives i professionals i no poden fer-ho per manca d’oferta. El dret de les persones a l’educació al llarg de la seva vida és una quimera i la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) només diu a l’article 53.1. Per tal de garantir el dret a l’educació de les persones que no poden assistir amb regularitat als centres educatius, es desenvolupa

una oferta adequada d’educació no presencial.

Sembla que després de desmantellar el batxillerat nocturn aquest conseller li ha agafat gust a l’educació a distància.

A Sant Boi, a l’única escola de persones adultes que tenim,  les aules estan plenes fins a la porta i darrera la porta hi ha una cua d’espera de 150 persones.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

La manifestació d'avui

• jmcervello
• enllaç permanent
• dimecres, 5 de novembre de 2008 | 12:10h

Heu vist com baixa el riu?. Un profesor de la facultat sempre ens deia que un geòleg ha d’anar al camp quan passen coses, quan plou. Aquests dies l’he recordat veient les ensulsiades que han aïllat  el monestir de Montserrat o la manera en que baixaven les rieres o el riu. Sempre he recordat aquell consell i l’he fet cas: durant molts anys darrera el cotxe sempre hi havia un paraigües de pastor i unes botes d’aigua de canya alta disposades a trepitjar el terreny. Més d’un refredat o d’un ensurt amb el cotxe per pistes enfangades he tingut, però el cert és que és quan plou que es veuen coses interessants si et dediques a estudiar els processos dinàmics. En política també és així, cal ser-hi quan passen coses. L’independentisme ha anat agafant espai polític quan ha practicat aquesta política de contacte i s’han posat a prova les més inspirades teories i hem adquirit compromisos amb la nostra gent, la que ara pot rebre més directament l’impacte de la crisi i de l’expoli amb que l’estat espanyol està drenant la nostra economia.

Aquesta tarda, a les sis, a la Pça Urquinanona,  sindicats i moviments socials convoquen una manifestació a Barcelona “en defensa de l’ocupació i la indústria “, és a dir per evitar que la crisi la paguem els de sempre i per reclamar una acció de govern  que  defensi el  teixit industrial de Catalunya, en greu perill de deslocalització. Està molt bé que davant els acomiadaments de NISSAN, el president Montilla, acompanyat pel conseller Huguet vagin a cercar solucions per als treballadors de la Zona Franca,  ja que quan el ministre espanyol de torn va anar a parlar amb l’empresa matriu no es va ocupar més que de la factoria de Valladolid, oblidant-se dels milers de treballadors de NISSAN a Catalunya . Però això no substitueix el dia a dia i també cal ser-hi, conseqüentment, aquesta tarda amb les organitzacions sindicals. Per cert que una hora abans hi haurà el plenari de la Junta de Personal de Barcelona del departament d’Educació on els delegats sindicals de l’escola pública ratificaran la convocatoria de vaga per al proper 13 de novembre, com ja ho han fet les altres juntes territorials i després anirem a la manifestació.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article