
Una de les descobertes més increïbles que he fet en els darrers mesos ha estat el gust del mate. De debò.
És clar que si al febrer vaig contactar amb la branca argentina de la meva família Pinyol es tractava de la crònica d'una degustació anunciada.
Però fins i tot abans d'anar a la província de Córdoba d'aquella meravella de país, la sort de tenir amics argentins que viuen a casa nostra ja m'havia regalat l'ocasió de provar aquesta increïble infusió. Calenta, freda, amb o sense sucre, banyada amb llimona, de mil maneres, totes xarrupadores.
I una vegada a l'Argentina, amb els Pinyols de Santiago Temple i amb els Scarponetti de Córdoba ciutat, em vaig adonar de seguida que el mate és una filosofia de vida que es xucla a peu de carrer (termo sota el braç), a Carlos Paz (termo a tocar de la tombona ajaguda davant de l'imponent llac) i també dins el cotxe camí d'una Hierra, a les cinc de la matinada... Com que el temps a l'Argentina camina diferent el cert és que qualsevol lloc és excel·lent i qualsevol hora és magnífica per prendre't un mate i, si et falta aigua calenta, a qualsevol estació de servei de peu de carretera pots trobar una màquina que et serveix aigua calenta per omplir el termo a un preu tan assequible que una mica menys i és gratuïta.
Doncs bé, ara que aquí tenim la temperatura ambient que al juliol vaig trobar allà, i gràcies a tots els mates que em regalaren els parents argentins, no hi ha capvespre que no aprofiti l'ocasió de prendre-me'n un a casa, calentó, sense sucre, amb una mena de pau interior que, pel que sembla, també em vaig endur d'allà, segurament barrejada amb herbes que van néixer a la zona de Misiones.
El mate és, doncs, una filosofia de vida com bé descrivia l'altre dia Lalo Mir des del programa "Lalo Bla Bla" retransmès per Ràdio Mitre i de ben segur seguit per milers d'argentins amb una bombilla als llavis.
Si en teniu ocasió, preneu-vos un mate i ja em direu. I mentrestant, i si seguiu llegint, podreu accedir a un fragment de les disquisicions del Lalo sobre aquest plaer terrenal. No us les perdeu!...

ÒSCAR WILDE: "EL MEU PLA DE REBATEJAR-HO TOT" (Converses)