
He començat a llegir amb interés --quasi amb devoció-- el nou llibre de S. Pániker: Asimetrías. Em sembla un pensador original, potent i molt bon escriptor. Si no faig malament els comptes, m'he llegit tots els seus llibres. En aquest nou volum, hi ha una mena de síntesi dels anteriors. És, en certa manera, una recapitulació. No deixa de ser, tanmateix, interessant i amé. Sempre hi ha algun element nou i alguna reflexió, alguna ideea amb matisos o amb exemples d'última hora. M'agrada la seua prosa, m'agraden les seues idees, m'agrada el ritme, el to...
En un text trobe, de colp, una evocació de Calella: records d'infantesa i al·lusions a "José Pla". Déu meu, "José Pla!" què té aquest home per a qui la cultura catalana és quelcom inexistent? En un dels seus llibres de memòria transcriu algun vers en català amb una ortografia castellana. Com és que sent un autoodi tan immens? La perfecció no existeix, però em fa l'efecte que coses com aquestes posen en dubte el seu missatge. Algú que predica la concòrdia, la diversitat biocultural, el respecte per tot allò engendrat en l'univers, com pot ignorar, invisibilitzar una cultura que, a més, és la seua (o una de les seues). (n'hi ha més)