Una primera impressió sobre els resultats electorals als Estats Units em fan destacar-ne 5 aspectes:
1. Els nord-americans han escollit el canvi, però en el fons no han canviat tant. Aquest és un canvi que cal mesurar en clau electoral, marcat per la gran influència de tres factors: la crisi econòmica, les guerres a Irak i Afganistan, i el llast per als republicans d'un president Bush amb només un 20% d'acceptació, un dels nivells més baixos de la història. Però aquest canvi electoral no implica que els Estats Units hagin canviat en termes sociològics i ideològics. Continua essent una societat conservadora, més situada en el centre-dreta que en el centre-esquerra que emana del discurs i les propostes d'Obama. Serà interessant veure com el nou president dels Estats Units gestiona aquesta diferència entre els resultats electorals i la realitat social i ideològica del seu país. Com, en definitiva, modula el seu discurs i enfoca les seves accions amb l'objectiu de sumar consensos i esdevenir el president de tots els nord-americans.
2. La qüestió racial no ha marcat definitivament el vot. En estats com Mississipí, el més pobre de la Unió i amb un 30% de població afroamericana, els republicans han mantingut la seva hegemonia. La clau del suport a Obama no només cal buscar-la en la població afroamericana (que suposa un 12-14% del total) o en la llatina, sinó també en els joves, la classe mitjana treballadora i blanca, i les elits intel•lectuals del país. Sense aquests, Obama s'hauria quedat curt. En aquest sentit, la campanya, amb internet com a eina de comunicació fonamental, una extensa xarxa de voluntaris que han anat casa per casa, i un ús intel•ligent dels anuncis televisius, ha estat pensada per cercar aquest vot jove, blanc i treballador, que ha acabat decantant la balança cap al costat demòcrata.
3. Estats Units és un país d'oportunitats. És un país on tot és possible. No podem oblidar que fa 50 anys la població afroamericana vivia oficialment segregada, i ni tan sols podia votar. Des d'una perspectiva històrica ha passat molt poc temps, i en canvi hi haurà un president dels Estats Units de raça negra, fill d'un immigrant negre de Kènia i una dona blanca de Kansas. Obama ha sabut lligar el somni americà a la seva pròpia biografia, i això l'ha reforçat com a icona. Als Estats Units, on el mite del somni americà té encara un gran atractiu, Obama és la prova que aquest és un país d'oportunitats. Europa, en aquest sentit, hauria d'aprendre del model nord-americà d'escala social, en el qual, malgrat els prejudicis racials i socials, hi ha oportunitats per als immigrants, per a les minories racials.
4. El món busca en Obama un referent per a l'optimisme. Enmig d'una situació crítica com la que pateix, el món -i especialment Europa- busca en aquests resultats l'inici d'una nova era. Obama té el repte d'ordenar el seu país, de millorar-hi la situació econòmica i social. Però també afronta el repte de recuperar per als Estats Units el lideratge moral del món. Si el primer és complicat, el segon també ho és. Veurem com se'n surten el nou president i la seva administració.
5. El futur és ple d'interrogants. Quins marges de confiança i temps donaran els nord-americans al nou president perquè hi hagi canvis positius en la situació econòmica? Com es gestionarà la retirada de les tropes d'Irak? Hi haurà un canvi real en política internacional, sobretot respecte Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i Rússia? Es reforçarà l'eix de cooperació amb Europa? S'atrevirà Obama a prendre decisions concretes sobre temes espinosos al seu país, com la possessió d'armes, la pena de mort, la immigració il•legal, o el medi ambient?
D'aquesta nit electoral en surten algunes conclusions i molts interrogants. El punt de partida per al camí que vé és el discurs d'Obama d'aquesta nit a Chicago. Us en deixo un enllaç del Youtube i la transcripció en castellà que n'ha fet el diari La Vanguardia.