De l'Holocè estant (www.holoce.cat)

Bloc personal d'en Marc Belzunces

Bàsicament diu que mitjançant l'estudi d'imatgeria satèl·lit  s'han detectat paquests sedimentaris estratificats rítmics (repetitius) a diverses parts del planeta. L'estudi estadístic ha determinat que aquesta ritmicitat estaria relacionada amb variacions orbitals, els cicles de Milankovitch de la Terra. Aquesta ritmicitat, a més, s'hauria produït durant diverses desenes de milions d'anys. Els autors afirmen desconèixer la naturalesa de l'ambient sedimentari (no hi ha dades), però el raonament lògic apunta a condicions aqüàtiques, més d'acord amb les taxes de sedimentació necessàries i a què la diagènesi necessita aigua. El que no es pot saber de cap manera, de moment, és l'edat d'aquests dipòsits, és a dir, quan fa que hi havia aquestes condicions d'aigua líquida superficial al planeta Mart.

Fins ara es pensava que l'aigua líquida superificial a Mart hauria estat esporàdica i en esdeveniments catastròfics. Aquest nou descobriment descartarien aquest escenari, i mostrarien un ambient més semblant al de la Terra. Unes condicions, d'altra banda, molt propícies per al desenvolupament de vida.

Recordem que avui dia sabem que aquesta aigua actualment es troba congelada als casquets polars, en glaceres a latituds més baixes, i al subsol, amb prou quantitat com per cobrir tot el planeta amb algun metre d'alçada.