
Juan García Oliver; El eco de los pasos. Backlist, Barcelona 2008, 917 pp.
A principis dels setanta, un home prim entrava a la llibreria de Pepe
Martínez a París. Volia conèixer el biògraf de Buenaventura Durruti,
l’historiador Abel Paz. Martínez, el més reputat editor espanyol de l’exili,
fundador de la mítica Ruedo Ibérico
el va reconèixer: “García Oliver”? D’aquí sorgí una amistat que no va poder ser
llarga per la mort de l’antic anarcosindicalista, encara que sí donà fruits
impressionants. García Oliver (Reus, 1901 – Guadalajara, Mèxic, 1980), sempre
definit com a home d’acció, no s’havia plantejat mai redactar unes memòries.
Marianne Brull, ànima de Ruedo Ibérico i companya de Pepe Martínez, va viure de
prop els intents de l’editor per convèncer el qui havia estat el més destacat
membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i Ministre de Justícia de la
República en guerra, a redactar les seves memòries. Després d’algunes nits i
sopars, García Oliver tornà al seu exili mexicà. Al cap de poc temps es
presentava davant Pepe amb més de mil fulls mecanografiats sota el braç.

ÒSCAR WILDE: "EL MEU PLA DE REBATEJAR-HO TOT" (Converses)