qui sap si la tendresa

cesk freixas

Poemes i cançons contra Bolonya

• ceskfreixas
• enllaç permanent
• el carrer marsala
• divendres, 5 de desembre de 2008 | 15:40h

Fa uns dies em va trucar en David Caño. I, de manera gairebé espontània, ahir ens presentàvem a dues facultats ocupades pels estudiants, per compartir la cultura en un moment històric on sembla que tornen a prendre força les mobilitzacions populars.

I allà estàvem. A la Facultat de Comunicació de la UAB i a la Facultat de Biologia de la UB. La primera, a la tarda; la segona, a la nit. Hi vam anar amb la guitarra i les veus. I ens vam trobar desenes, centenars d'estudiants fent evident aquella màxima de "tot el poder pel poble". Les reivindicacions estudiantils d'aquests dies s'han convertit en notícia mediàtica, en protestes legítimes per reclamar participació en un procés (retrocés?) tan important com el de Bolonya.

Cantar i recitar poesia sovint queda lluny de tot això. I amb en David estem disposats a convertir qualsevol espai, també les universitats, en auditoris on hi bullin consciències, on la implicació de la cultura deixi entreveure que, precisament, aquesta té sentit quan són els qui protesten i reivindiquen qui la utilitzen com a eina de canvi i de transformació social. Perquè no es pot entendre una cosa sense l'altra. I perquè ens continuen calent cançons i poesies d'ara; que parlin dels nostres dies, de les nostres lluites. I que estiguin, més que mai, al servei de les causes justes, dels dubtes i de les revolucions del segle XXI.

Mentre durin les ocupacions de facultats contra el procés de Bolonya, seguirem volguent fent costat a tot això. Gràcies per deixar-nos-hi participar. Ahir va ser un dia molt especial. Emocionant.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article