Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Vade Retro Santa Claus, (V)

• bona
• enllaç permanent
• oo Miscel·laniàrium
• divendres, 5 de desembre de 2008 | 14:00h

Cinquena entrega Consueta de les imatges
suggerides per la Creuada Anti-Noel '08.

Per Nadal celebrem el naixement de Jesús a Betlem. Si o no ???

Si voleu afegir el meu logo del "Vade Retro Santa Claus", el podeu copiar i enganxar directament, des de la columna d'enllaços de la dreta. Suggeriments i comentaris, seran molt ben rebuts. "VRSC"


                 

Avui també us enganxo un cartell de la campanya Cagum el Pare Noel, endegada a la ciutat de Vic. Justament aquesta tarda h¡ ha la presentació d'un llibre del Josep Romeu: "El Nadal. Del mite i la tradició", i demà mateix es portarà a terme un taller sobre el Tió. Si voleu saber més coses podeu anar a la web del moviment Cagum el Pare Noel a: www.cagumelparenoel.cat. Mig Catalunya està revoltada contra l'impostor !!!

                     

ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Article al Reusdigital, la setmana dels tres diumenges

• bona
• enllaç permanent
• oo Cataloniàrium
• divendres, 5 de desembre de 2008 | 05:04h

            

Aquest és el meu article al www.reusdigital.cat del mes de novembre. Com que vaig endarrerir una mica la meva entrega mensual, no ha sortit publicat fins aquesta setmana, en concret el dimarts dia 2. Tot i així cap a finals de desembre ja tindreu la meva parrafada acostumada al nostre Reusdigital, el mitja digital de Reus i comarca. Els comentaris son ben rebuts aquí i al www.reusdigital.cat

 
  
De la Catalunya Nova 
a la Catalunya Vella

Algun cop, en els meus articles ha sortit la
referència a les dues Catalunya, la Nova i la Vella.
Potser les nominacions estan una mica cremades,
però penso que encara son força vigents.

Sembla anecdòtic, però a alguns dels nostres co-ciutadans
de més a dalt  del Penedès, de vegades, aquesta expresió
de Catalunya Vella, els pot resultar ofensiva o pejorativa. No és pas la meva intenció. Al referir la Vella Catalunya, ho faig des del punt de vista històric i generalment en la vessant etnogràfica, que és la meva.

Al llarg del segle XI, els territoris més meridionals de l'actual Principat, van ser reconquerits als sarraïns. La campanya endegada per Ramon Berenguer IV, va aconseguir arraconar i foragitar els pobladors d'aquestes terres des de feia quatre o cinc segles enrera. La conquesta de les taifes de Tortosa, Lleida o Siurana, entre els anys 1147 i 1154, va refermar els nous dominis de la Corona Catalano-Aragonesa, aconseguida amb el casament del comte rei Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d'Aragó.

Podríem dir que la Catalunya Nova, abraçaria tots el territoris al sud i oest del Principat. Encara el Penedès, l'Anoia, el Bages, o la Conca de Barberà i la Segarra, eren considerades terres de frontera abans de la reconquesta. Les comarques més enllà d'aquesta marca juntament amb les dites àrees, son plenament, l'anomenada Catalunya Nova. Si ja ho se que d'aixó fa molts anys, però la nostra història mana, per damunt de tot.

En el camp dels costums i les tradicions, cada terra "fa s'ha guerra", i per aquí baix, podem presumir de tenir un corpus festiu molt ric i assortit. Som la terra dels diables, les bèsties festives, els balls parlats, i més modernament dels castells. Sense negar que l'esclat festiu és viscut amb molta intensitat en tot el territori dels Països Catalans, cal reconèixer que per les terres del Camp, el Penedès, i la Catalunya més Nova, la màgia de la festa és molt especial i particular.

Ara tot tendeix a homogeneïtzar-se i per tot arreu, hi ha de tot. Si tenim uns sentits ben amatents, podrem degustar les suaus diferències entre els models festius de cada lloc. Jo cada vegada que pujo cap al nord, em meravella la seva festa. Patum, sardanes, havaneres... I no dic pas que les diferències siguin dolentes, ans al contrari. Tots els matisos ens recorden com ho és de rica i plena, la nostra estimada Catalunya.

Una cosa sembla clara, per molt que anem al nord o al sud, els horribles Santa Claus penjats als balcons, els arbres nadalencs de mal gust i un model de Nadal marcat per les modes del "Corte Inglés" ens uneixen en una creuada comú. El Nadal cada vegada ens agrada menys. Si, ja ho se que és un tema per debatre força estona i tothom té alguna cosa per dir-hi, però...

Que les llums tristes i pobres dels guarniments nadalencs, us obrin el camí cap el consumisme més absurd. Apa fins el mes que ve, que tornarem a blasmar del Nadal, si encara us queden calers a la butxaca, o no heu cremat del tot la maleïda tarja.

Bonaventura Escoda i Solé - Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.

 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article