
Què són aquests crits? D’on ve tanta lulea? Que
calli l’al·lotada, que el cap em rebentarà. Davallau, per favor, i foteu-los
dos crits perquè se’n vagin, per l’amor de Déu, que ni curar al llit les
maldecapades puc! Si en Nasi fos aquí ja ho hauria resolt. Amb un xit els faria
fugir. Bo era ell, per fer-se respectar sense aixecar ni la veu ni la mà. I si
em veiés així d’alisa, ell que sempre em sortia a camí ... Em duia així, cor
què vols, cor què desitges, sense deixar-me tocar en terra. I ara què, rei meu?
Què se n’ha fet de tu i que se’n fa de mi? Tu, a liorna, mort i sepultat, i jo
amb el cap ple de perdigons. Recordes quan fèiem net els barrals, que per
descrostar el baixos del suc hi posàvem aigua calenta i una grapadeta de bolles
de plom, i els sacsàvem de valent una bona estona? Idò així tenc jo el cap, ben
sacsat i ple de perdigons que me’l reblaneixen, que me’l maten, rei meu.