marginàlies

Jaume Mateu i Martí

BALL DE PERDIGONS

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• divendres, 5 de desembre de 2008 | 11:44h

Què són aquests crits? D’on ve tanta lulea? Que calli l’al·lotada, que el cap em rebentarà. Davallau, per favor, i foteu-los dos crits perquè se’n vagin, per l’amor de Déu, que ni curar al llit les maldecapades puc! Si en Nasi fos aquí ja ho hauria resolt. Amb un xit els faria fugir. Bo era ell, per fer-se respectar sense aixecar ni la veu ni la mà. I si em veiés així d’alisa, ell que sempre em sortia a camí ... Em duia així, cor què vols, cor què desitges, sense deixar-me tocar en terra. I ara què, rei meu? Què se n’ha fet de tu i que se’n fa de mi? Tu, a liorna, mort i sepultat, i jo amb el cap ple de perdigons. Recordes quan fèiem net els barrals, que per descrostar el baixos del suc hi posàvem aigua calenta i una grapadeta de bolles de plom, i els sacsàvem de valent una bona estona? Idò així tenc jo el cap, ben sacsat i ple de perdigons que me’l reblaneixen, que me’l maten, rei meu.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article