
"Espanya i les llengües, o la retòrica de la (des)igualtat", conferència a càrrec de Rafel Torner.
A la Cambra de Comerç de Tarragona, dimecres 9 d'abril, a les 19 h.

Arreglem les goteres, que si no !!!!
Vaig a fer nones amb la bonica notícia de que la Central Nuclear d'Ascó, perd per tot arreu. Justament ara que estem tant entrescats en la supervivència vital i la lluita per l'aigüa, un altre clatellot ens recorda que no anem gens bé. Ho hem fet molt malament tots plegats.
No volem centrals de generadors d'àire perquè son antiestètics, però tenim endollats els electrodomèstics per tot arreu. Nuclears no gràcies, però aire condicionat si, es clar. No rente'm el cotxe, però dues dutxes al dia no les perdona ni el més brut. Estem arreglats. Això només és el principi, prepareu-vos que ja veureu.
L'ùnic remei definitiu, no és tant sols el canviar els hàbits de tots. La clau està en una disminució de la població a poc mes del 10 o 20 % actual. No cal que naltros fem res, els equilibris energètics, hìdrics o alimentaris ja faran taula rassa i no caldrà segrestar aigua d'enlloc. Bona nit i bons somnis radioactius.

Aquesta setmana, s'ha inaugurat una delegació del govern de Catalunya a Berlin, a la que van assistir-hi diversos parlamentaris, entre ells, el senyor José Domingo del partit Ciudadanos. I allí, sembla que va muntar un escàndol, perquè no hi havia la bandera Española.
El que sempre han dir des d'aquest partit, es que ells no son nacionalistes, i que per ells, el mes important son els ciutadans, pel davant de símbols, mites i nacions, i en la seva pàgina web, ho diu ben clar: ...la preocupación por la realidad y por los problemas cotidianos más que por los símbolos y los mitos... Una vegada mes, queda ben clar que quan estan en contra de símbols, sempre volen dir, que estàn en contra dels símbols catalans, però els seus, que no els toqui ningú. I després tenen la barra de dir que no son nacionalistes.
En Puigcercos ja ha obtingut alló que ningú creia que fos possible, començar el camí cap a la tupinada electoral. El vot per correu, a l'estil Reial Madrid, obre la porta a les impugnacions i a l'intervenció judicial. El descontrol de les paperetes electorals fetes per correu pot ser monumental, amb o sense notari.
Des de que Esquerra va obviar el cognom de Republicana, està perdent actituds democràtiques. Em consta que el cens electoral no l'han posat encara a disposició dels candidats, i ni tan sols els llistats de militants. L'actitud dels actuals dirigents d'ERC te molt poc a veure amb l'honestatat que caldria esperar d'un partit amb llur historia.
Amb una pèrdua constant de vots, el silenci com autocrítica i l'afany de mantenir el seient a qualsevol preu, es percep un interès perquè ERC no creixi, no augmenti en vots, ni en militants. Si ERC surt d'aquesta etapa, costara molt de temps i esforoços recuperar la imatge que havia tingut.
La manca de debat ideològic i les actituds de sumissió al PSOE, fan tèma que la fi d'ERC estigui propera. Tanmateix, l'estratègia que s'està seguint, té molta relació amb la que va seguir Euskadiko Ezquerra.
EE va ser un partit independentista i d'esquerres, nascut l'any 1977, de la fussió de gent tan honesta com el Moviment Comunista d'Euskadi i el Partit per a la Revolució Vasca per ser el braç polític de ETA polític-militar.
Ja fa uns anys (1993) es va fusionar amb el PSOE -amb la fugida d'alguns militants-, i avui n'es tan sols el seu cognom impersonal, allunyat dels principis fundacionals.
Malgrat que aquest no és el futur que desitjo per ERC, les actituds de acatament dels quadres del partit i el joc imposat pels coreògraf del PSC, em fan veure EE com a mirall.
MIR LES PARAULES AMB LUPA
Em passeig entre caminals de mots
Els toc amb les puntes dels dits
Primer les consonants retorçades
Que em deixen la llengua enlaire
Després rapiny la pell de les vocals
Amb tendreses d'enamorat eixorc
Fins que ignor tot els significats
I amb més cura palp lletres juntes
(...)

Joe Matt
Drawn & Quarterly
Joe Matt és com una mena de Woody Allen dels còmics, amb la mateixa incontinència verbal i el mateix egocentrisme. La diferència és que mentre a les pel·lícules Woody Allen (el personatge) hi ha el subtext que és el més guai, amb Joe Matt passa exactament el contrari. Això sí, comparteix amb el mestre del cinema la fluïdesa, el ritme i la lucidesa del text que converteix els seus còmics en una lectura d'allò més divertida.
En aquesta ocasió reprèn la narració de la seva patètica vida diària sense passar per alt allò que va aconseguir amb Fair Weather. Amb aquell àlbum va sumar al seu sentit hipercrític una certa dosi de reflexió i sentiment. I és precisament això que trasllada a aquest Spent, que en realitat podria entendre's com una segona part de The Poor Bastard amb una certa variació de l'òptica. Això no vol dir que de sobte s'assemble als seus bons amics comicaires Seth o Chester Brown (que altra vegada fan aparició), ni de bon troç. Aquest còmic continua soltant la flaire dels còmcis autènticament underground com pocs són capaços de fer avui dia. I en canvi, pense que no és sobrera una certa reflexió formal a la qual ell mateix dona peu. O potser coneixeu molts autors que puguen fer-nos llegir tantes pàgines de soledat pornòfila amb tant de gust?
Per cert, l'edició original a càrreg de Drawn & Quarterly és realment bona, amb tapa dura i tota la pesca. Possiblement aquest còmic l'acabe editant en espanyol La Cúpula (com ja han fet amb Buen Tiempo o Pobre Cabrón) però, si a la cotització del dòlar li sumem els descomptes d'Amazon és que a sobre tenir una edició original tan bona et surt fins i tot econòmic! Massa temptació...



Aquest migdia, al telenotícies de TV3, la presentadora del programa ens traslladava, amb to de bàlsam, la greu -sempre és molt greu un fet com aquest- notícia que s'havien detectat partícules radioactives a la central nuclear d'Ascó. Ens deia i reiterava, que es tractava de poques partícules, que estaven al recinte de la nuclear, que no l'havien traspassat, que en qualsevol cas estaven molt per sota de les dades que els organismes competents -els que es dediquen a justificar tècnicament les nuclears- consideren nocives per a la salut de les persones, i que no passava res.
Més tard, ens assabentem que la fuita es devia produir a rel d'una neteja de la central feta al novembre (?!). Fins ara que, segons sembla, Greenpeace ho ha detectat i denunciat, tothom callat. El Consejo de Seguridad Nuclear -caram, quina confiança en la seguretat que dóna, oi?-, el Govern espanyol, el de Catalunya -que potser, tal com van les coses, no en deuria saber res, pobrets- ho havien amagat, igual que la mateixa empresa que explota la nuclear. Interessant, oi?
De fet, no ens hauria d'estranyar veient com va tot plegat a casa nostra. Sí que ens hauria, però, de preocupar, donat que estem ben desemparats, en mans de les elèctriques. Només amb això, ja podem tenir clar que el tema de la MAT no ens interessa, de cap de les maneres.
Però si per aconseguir tenir el permís primer per construir la central nuclear d'Ascó, fa una pila d'anys, van entrar la sol·licitud per fer una fàbrica de xocolata, com ens els podem creure mai?
Ahir, avui i sempre: Nuclears? No, gràcies!