Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Ascó fa fàstic

• bona
• enllaç permanent
• oo Solidàrium
• dissabte, 5 d'abril de 2008 | 23:02h

Arreglem les goteres, que si no !!!!

Vaig a fer nones amb la bonica notícia de que la Central Nuclear d'Ascó, perd per tot arreu. Justament ara que estem tant entrescats en la supervivència vital i la lluita per l'aigüa, un altre clatellot ens recorda que no anem gens bé. Ho hem fet molt malament tots plegats.

No volem centrals de generadors d'àire perquè son antiestètics, però tenim endollats els electrodomèstics per tot arreu. Nuclears no gràcies, però aire condicionat si, es clar. No rente'm el cotxe, però dues dutxes al dia no les perdona ni el més brut. Estem arreglats. Això només és el principi, prepareu-vos que ja veureu.

L'ùnic remei definitiu, no és tant sols el canviar els hàbits de tots. La clau està en una disminució de la població a poc mes del 10 o 20 % actual. No cal que naltros fem res, els equilibris energètics, hìdrics o alimentaris ja faran taula rassa i no caldrà segrestar aigua d'enlloc. Bona nit i bons somnis radioactius.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sant Vicent Ferrer, patró valencià i universal

• bona
• enllaç permanent
• oo Biogràrium
• dissabte, 5 d'abril de 2008 | 00:51h

Sant, home d'estat i... consueta

Avui per rematar bé aquest article, he vampiritzat un post de l'amic Àngel Canet. En Valldalbaidi va publicar aquest escrit sobre el sant patró del País València, i avui ens servirà per vestir com cal la nostra parrafada. L'any passat vaig dedicar un post a sant Salvador d'Horta, i feia un esment al Vicent, mig de passada. Per cert que en aquelles èpoques de pesta negra les persones que podien entendre o parlar altres llengües, com ara el nostre sant, eren conegudes amb el nom de consuetes.

Enguany però, us afegiré un parell d'aspectes locals. En Vicent Ferrer i Miquel dona suport a un Papa del Cisme d'Occident, el Pere de Luna, dit Benet XIII que fou Cambrer de Reus. Un altre Papa, també cismàtic, el Gregori XI, en Pere Roger de Belfort, també ostenta el títol màxim de la ciutat. Tots dos en aporten la simbologia al nostre escut de Reus. Us recomano visitar Peníscola i també Avinyò per recuperar l'història d'aquests dos papes rebels.

El segon apunt que volia ressaltar, és la visita a Reus del Vicent Ferrer. Com que tenia tanta fama de sant, la gent el seguia a milers per tot arreu. Al meu poble es va fer un empostissat de fustots i llates i ja de matinada la gent rodejada la plaça de sant Pere i tots els carrers dels voltants. Sembla ser que el pes de la gent enfilada i els nervis entre el poble, al veure que Vicent pujava a dalt del escenari va provocar un allau que trenca el muntatge i esclafa la gent del sota i provoca un desgavell. Com ara aquells batibulls en espectacles esportius actuals. Diuen que ningú va prendre mal, ni tant sols una rascada, ni un simple nyenyo o mal cop. Un miracle local que va meravellar els milers d'assistents de Reus i dels pobles propers que eren als peus del sant valencià. En fi, coses de Reus, ja se sap. "Timete Deum et date illi honorem".

 

O si voleu, de les Terres Valencianes. Ha estat cèlebre pels seus sermons. Se li atribueix la facultat de parlar amb la llengua materna (català-valencià-balear) arreu d'Europa i ser entés per qualsevol persona. Durant generacions el seu nom ha estat un dels antropònims més extés i característic d'aquestes terres.

Vicent Ferrer naix a la ciutat de València un 23 de gener de 1350. Fou fill de Guillem Ferrer, notari, i de Constança Miquel, una muller de Girona. L'any 1367 inicia la seua vida vinculada al convent de Sant Doménec de València. I estudiarà a les ciutats de Barcelona, Lleida i Tolosa.

Fou prior de la comunitat de 1379 a 1380, però aquest fet no serà el que li donarà la transcendència històrica sinó el de ser àrbitre, conseller, escriptor i predicador durant tota la seua vida.

Destaquem tres fets que protagonitzà: el suport que li donà al cismàtic papa Luna, Benet XIII; la participació en el Compromís de Casp; i l'apostolat i l'evangelització que dugué a cap per tota l'Europa occidental.

Dels seus escrits cal destacar De moderno schismate i De vita spirituali. Però si hi ha alguna cosa que li donà fama, i molta, foren els seus sermons. Dotat per a l'oratòria, amb paraula persuasiva, atractiva i didàctiva. La seua espiritualitat és profundament apostòlica i cristocèntrica.

Pel que fa a la iconografia, tenim molta varietat. Però destaquen dues grans opcions: una en què apareix com un àngel de l'Apocalipsi i predicador del darrer judici. En aquest el vorem amb ales, una trompeta a les mans, una flama sobre el front, etc. I l'altra en què se'l representa amb el seu dit índex dreçat i un llibre a la mà esquerra, i la llegenda: "Timete Deum et date illi honorem". Aquesta és la més habitual a les terres valencianes.

El testimoniatge d'haver en la "sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutur" serví en el procés de canonització per part de moltes persones.

Però si hi ha alguna cosa, a més de totes les esmentades abans, per què es caracteritza Sant Vicent Ferrer és l'acció miraculosa. Durant el procés de canonització, hi hagueren molts testimonis que incrementaren encara més, si cap, aquesta reputació. Avui, per la ciutat de València, es munten uns 14 altars, on xiquets i xiquetes representen miracles atribuïts al sant. Els presideix una imatge del sant. I el més antic és el que es col.loca vora el Pouet de Sant Vicent. Data de 1561.

PD: Per redactar aquest apunt m'he servit del llibre
de Roger Costa Solé, El Gran Llibre dels Sants, Ara llibres.

Àngel Canet Català. - http://blocs.mesvilaweb.cat/valldalbaidi

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article