
No sóc militant d'Esquerra, ni ho he estat mai. Tampoc no en sóc simpatitzant fixe; hi ha hagut èpoques que els he votat i d'altres que no. Però és un partit que sempre m'he mirat amb simpatia i dins hi tinc alguns amics i coneguts, això no ho puc negar. Ara segueixo amb atenció aquest procés que ha engegat ERC per decidir qui liderarà el partit a partir del mes que ve. D'entrada, he de dir que es tracta d'un procés absolutament inèdit a Catalunya. Que un partit faci unes primàries d'aquestes característiques, no pas per decidir un candidat, sinó per elegir els dos principals càrrecs interns, com són el de president i el de secretari general, és una molt bona notícia a priori, perquè deixa en mans dels militants, en votació secreta i lliure, l'elecció dels dirigents que han de conduir el partit en els pròxims anys. Que hi hagi quatre candidatures, també em sembla positiu, perquè demostra que dins del partit hi ha pluralitat -no gaire freqüent en altres partits de més àmplia base militant- i amplia el ventall d'opcions per escollir. Com a joc democràtic i com a sistema per obrir una miqueta les anquilosades estructures dels partits polítics és incontestable. Ara bé...
(N'hi ha més)

Dimecres 7 de maig de 2008.
12.00 h. Inauguració de la Setmana del Còmic. Inauguració de l’exposició Deliròpolis, Surrealisme i art seqüencial. Roda de premsa. Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera. C/Reding, 14.
18.30 h. Inauguració Exposició Còmics del Pont. Taller de còmics amb disminuïts psíquics de l’Associació El Pont de Taragona. Exposició permanent a L’Hotel d’Entitats de Tarragona, C/ Pons d’Icart S/N – Parquing La Pedrera planta 6.
20.00 h. Xerrada audiovisual "Tintín va néixer a Tàrraco" per Gual i Gual. Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera. C/Reding
Dijous 8 de maig de 2008.
18.30 h. Conferència: El comic-book o novel·la gràfica, per Josep Zaragoza i Josep Busquet. Biblioteca Pública de Tarragona – C/ Fortuny. A continuació trrobada amb l’autor al bar La Cantonada.
Divendres 9 de maig de 2008.
De
20.30 h. Conferència audiovisual: Deliròpolis, surrealisme al còmic, per Miquel Villalba. Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera. C/Reding
23.30 h. Festa de la Setmana del còmic.
Presentació de l’Exposició Rock Stars, d’en Txapis Gómez.
Concert de La Soul Machine.
Caricatures en directe dels integrants de Deliròpolis, i projeccions dels seus dibuixos. Joc de Les Parelles de còmic. Lloc: La Vaqueria, C/Rebolledo, 11.
Dissabte 10 de maig de 2008.
De
12.00 h. Conferència: NUFF SAID! Una mirada personal a l’Univers Marvel, pel David Badia. Teatre El Magatzem – C/ Reding
De
Diumenge 11 de maig de 2008.
20.00 h. Conferència: Historieta del còmic a Tarragona. Per Ramon Sarlé. Teatre El Magatzem – C/ Reding
21.30 h. Clausura de la 1a Setmana del còmic de Tarragona, al bar La Cantonada.
Organitza la Setmana del Còmic: Aarladna.
Redacció
Si el paisatge és la referència d'un home, què passa quan el paisatge desapareix? Si el poble on has nascut s'ha esvait i és només una referència als llibres de text, o una postal vella aleshores què passa? Qui ens indemnitza? A qui li passarem els comptes? I si qui ha desaparegut és la comarca sencera? Igual és que ho haviem somniat tot.

...m'en vaig a fer gestions a la capital del principat, utilitzo la tarja T-10, faig servir els transports públics, col.laboro amb el medi ambient, no utilitzo benzina...
dels deu viatges que he pagat només n'he pogut utilitzar vuit, dos dels trajectes mels ha mangat el sistema...
l'empresa de transports per bus, no se'n vol fer càrrec i m'envia a l'ATM, aquests primer els truco per telèfon, però em dirigeixen a l'expenedor, per bescanviar-la, i aquests, Renfe, em diuen que no es pot demostrar perquè està en blanc, - coi això és la evidència - els dic. Torno a posar-me en contacte amb l'ATM i em demanen que els escaneji el títol de viatge... collons! això ja comença a fer pudor de burocràcia, mecagundena! Els envio l'escànner de la tarja que demostra el fet. No em contesten. Em sento enganyat.
La tetera que vaig comprar, al bazar del xino, d'acer inoxidable, l'altre d'alumini es va fondre literalment, s'ha trencat el bocal, el xino responsable de la botiga em diu que no me la vol canviar. Li dic que no vull canviar-la, que vull que em torni els diners, que no fa ni tres dies que li vaig comprar. S'hem queda el tiquet de compra que és una paper d'impressora, amb l'import i sense determinar l'article i el llença a la paperera... s'he m'ha quedat la cara de tonto... insisteixo que vull els diners i diu que no hi ha canvi i es queda tant ample, que res de res...
El vi que vaig comprar pel sopar que em van convidar, un Cune imperial del 96 estava picat, torno l'ampolla al celler, aquest diu que és bo... li dic; però home ! em torna els diners, diu que ja li abonaran...
El dentista ha pujat la tarifa de 60€ a 80€ per una càries...
L'hora que tenia concertada des de feia 6 mesos amb l'otorrino, l'he hagut de posposar 15 dies més, perquè no em pot atendre, va retardat de més de una hora i jo tinc altres coses a fer...
La feina en què m'havia presentat per netejar l'estadi del Barça i les oficines, de dilluns a divendres, de 7 del matí a les 3 de la tarda, estable per 4 mesos, 1000 € bruts, i cansat de cercar en el meu perfil sense resultats, m'ha segut rebutjada la candidatura..
Demà aniré a perdre un ratet el temps a les oficines del SOC, i del SOM per variar, veure les ofertes de les webs de feines... i si em queda temps passar per l'oficina d'atenció al consumidor per esmentar el cas de la T-10 i del xino que va de llest.
Per acabar-ho d'adobar el photoshop no m'accepta el plug-in de la càmera Raw perquè és una versió antiga...
i a posar-li bona cara , ves què vols!

Aquest no és el meu país
Cada dia que passa el Govern Espanyol demostra el seu veritable tarannà, per damunt de tot demostra la seva hipocresia en tractar la diversitat, demostra que diu una cosa i en funció de la seva estratègia política fa el que vol.
Diu que no es pot negociar en qui practica la violència i negocia i paga rescat als pirates que van segrestar als pescadors del vaixell Bahia de Bakio, i la majoria de forces polítiques callant.
És detingut un jove, en Franki per estar acusat de cremar una bandera o simplement un drap, sense les més mínimes garanties processals.
L’alcaldessa d’Arrasate, Ino Galparsoro es injustament empresonada per ordre de la “democràtica Audiència Nacional” al pas que portem acabaran criminalitzant a tot aquell que defensi la diferencia.
Amb aquestes actituds difícilment podrà arribar algun dia la pau, a lo millor és que ja els hi va be que tot segueixi con fins ara, d’aquesta manera seguiran tenint l’excusa de sempre.
I per acabar-ho d’arreglar, el President Chaves desautoritza qualsevol bilateralitat del finançament català, i si ho diu en Chaves, és que serà cert, paraula d’Andalusia, que aquest manar de veritat.

Acabe de passar quatre dies inoblidables. Per feina, això sí, però envoltada d'una gent meravellosa. Era la primera trobada estatal de famílies de gais i lesbianes que es feia a casa nostra, a Tarragona. I no us penseu que eren quatre gats, no. Més de tres-centes persones, entre mares, pares, xiquets i xiquetes. Molts en edat de bolquers, però alguns ja adolescents. I quantes bessonades! Coses de la reproducció assistida, sembla ser.
Tots amb dues mares. O amb dos pares. O amb un pare gai ara solter. O una mare lesbiana sola. O amb famílies reconstituïdes, nascuts en una parella heterosexual anterior. Adoptats. En acollida. Inseminats. Amb germans. O sense. Amb ulls blaus, negres com el carbó, orientals o clavadets a sa mare. A una d'elles.
La calidesa humana que m'han donat, des que hi vaig arribar fins a l'últim minut, a mi i entre ells, ha estat excepcional. I me'n vaig anar amb la sensació de feina ben feta, però també d'haver creat vincles i amistats, amb grans i xicotets, que no s'han acabat.
A tots i a totes, moltes gràcies!
I em queda també per a l'experiència la sensació de hui, la de la tornada al món real, on aquestes famílies són no només minoria, sinó també de vegades encara una minoria amagada, i la d'haver viscut uns dies a un món a l'inrevés.
(Als que conegueu famílies homoparentals, recomaneu-los que no es perden les properes trobades! Realment, val la pena).

Tinc l’avantatge que no soc un “culé”, ni forofo,
ni supporter ni hooligan, ni tan sols afeccionat al futbol. L’esport
professional com a espectacle i revitalització de la recepta del “panem et circenses” romà em produeix una
aversió continguda. També tinc l’avantatge que no sóc soci blaugrana i per
tant, “no se’m pot enganyar” a
diferència dels sssocissss d’en Núñez
que un darrera l’altre els engalipen com
a criatures amb un xupa-xup sense pal que xuten uns galifardeus, multimilionaris
consentits, amb calça curta i enteniment encara mes escàs.
Me’n faig creus com
un equip directius format per advocats i economistes, graduats d’ESADE i
de IESE, encapçalats pel crak de l’economia Sala Martín -el de les jaquetes
d’arabescos i les corbates fetes amb
teles per folrar coixins- no ha estat capaç de donar una puntada al cul
als nens malcriats que han costat una pasta equivalent a la que es dilapidarà
en la famosa canonada reversible, que està al caure, per estalviar-se les galledes
de l’aiguader de Tarragona
Això és perquè el negoci del futbol, i no pas el
futbol en sí, és un “berenar d’homes de color” (suposo que ara s’ha de dir així
per correcció política) en que l’important és que els beneficis abans
d’impostos vagin directament a les butxaques d’intermediaris, mànagers,
gabinets jurídics, comissionistes, germans i parents de les estrelles de peus i
cascs lleugers, i al sector de l’anomenada premsa esportiva.

Dilluns és dia de repàs del que donarà de si la setmana pel lloc web de Tercera Via; un repàs a l’agenda, a les notícies, al personatge del web, a les novetats,...Un avanç per anar fent boca del que es podrà degustar a Tercera Via aquesta setmana.

Alimentant els déus.
Tres festes populars del Nepal.
Museu Etnològic de Barcelona
(Passeig Santa Madrona, 16-22)
Demà dimarts a 2/4 de 7 del vespre es presenta el videoforum "Alimentant els déus. Tres festes populars del Nepal" on es donaran a conèixer detalls de la darrera expedició etnogràfica, que va fer l'Associació Rebombori Digital, el Festes.org com si diguéssim.
Aquest treball de recerca es va realitzar entre el desembre de 2006 i l'abril de 2007 en diferents ciutats del Nepal. L'activitat és gratuïta i està emmarcada dins el cicle "Etnografies" que organitza el Museu Etnològic de Barcelona.
Des de l'Associació Rebombori Digital ho plantegen com una bona oportunitat per compartir amb amics i familiars part dels aprenentatges que van fer durant aquesta expedició. L'activitat durarà més o menys una hora i mitja durant la qual passaran i comentaran diversos vídeos i fotografies de tres de les festes populars a les que van assistir.
Alimentant els déus. Tres festes populars del Nepal
Dimarts 6 de maig de 2008, 18:30 hores
Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16-22)
Us recomano aquest acte proposat pel Manel Carrera.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
