Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

Els Fets de Maig de 1937 i l’assassinat d’Andreu Nin per part del PCE-PSUC (II)

• anselm
• enllaç permanent
• dilluns, 5 de maig de 2008 | 19:03h

Els Fets de Maig de 1937 i l’assassinat d’Andreu Nin per part del PCE-PSUC (II)

No cal oblidar la importància que a finals dels anys seixanta tengué en la nostra formació com a revolucionaris el material que editava l'excel.lent i enyorat "Ruedo Ibérico", que publicava a París un material excepcional -i sense censura del franquisme o del PCE!- damunt la història més recent del moviment obrer de les diverses nacionalitats de l'estat.

El silenci que des de fa tants d'anys plana tant damunt d'Andreu Nin com de Joaquim Maurín, no ha estat tan sols a conseqüència de la ferotge repressió franquista, la impossibilitat material d'editar segons quins llibres a l'Estat o de parlar-ne. El PCE-PSUC, els historiadors afins -com explicàvem abans-, són ben culpables d'aquestes àmplies llacunes que planen damunt la nostra història. Tant la CNT com el POUM, a part de sofrir -fins a l'extermini la maledicció franquista també sofriren la del PCE.  [Continuar]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Els Fets de Maig de 1937 i l’assassinat d’Andreu Nin per part del PCE-PSUC (I)

• anselm
• enllaç permanent
• dilluns, 5 de maig de 2008 | 08:22h

Els Fets de Maig de 1937 i l’assassinat d’Andreu Nin per part del PCE-PSUC (I)

 Per Miquel López Crespí, escriptor

L'OPOSICIÓ OBRERA A L'ESTALINISME

La vida i l'exemple revolucionari d'homes com Andreu Nin o Joaquim Maurín ens obriren el camí vers la militància antifranquista en organitzacions que no tenien res a veure amb l'estalinisme del PCE-PSUC. Sense conèixer la història del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i més endavant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) era i és impossible copsar l'abast de l'empenta que tengué el marxisme a Catalunya d'ençà 1919 fins a la derrota popular en mans de la burgesia a l'abril de 1939. Primer els Cercles d'Obrers Comunistes, més tard les Plataformes Anticapitalistes d'Estudiants on vaig militar, i finalment l'OEC (Organització d'Esquerra Comunista), volien recollir aquesta herència nacional-catalana. Parlam d'un esperit crític, obert a tots els corrents del marxisme i l'anarquisme, qualsevol aspecte del pensament revolucionari mundial que no tengués res a veure amb l'estret dogmatisme i sectarisme típics del PCE-PSUC. El BOC, després el POUM, i en els anys setanta l'OEC, feien seva tota l'herència de l'oposició obrera i bolxevic que des dels anys vint i trenta, a l'URSS i a la resta del món, portava la flama de la lluita contra la degeneració de la Revolució Soviètica en mans d'aquella nova burgesia "roja" del PCUS. [Continuar]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article