Tantes coses que penses que tens a dir i quan estas així, sota pressió, no ixen, es queden dins del cap, pegant voltes, esperant que et relaxes per tornar a eixir.
Dies i dies decidint-me a obrir un bloc, l'última moda, pensant si serà snobisme, falta d'amistats a qui contar les coses, depressió, ganes d'obrir-te al món (però sols a extranys),... I ve el moment i et quedes en blanc.
Com a últim recurs sempre queda fer unes ratlles intrascendents, que mostren lleument l'estat d'anim i que facen el paper de la primera entrada al nou comboi.
Cercador per data
No a la MAT!
Com ja he manifestat en altres ocasions, la meva oposició a la MAT és frontal. Crec que ja n'hi ha prou de fer-nos empassar les mil-i-una necessitats de les grans acaparadores de capital com a necessitats col·lectives. I les elèctriques en són unes de les més clares i evidents. Per als governs de dretes, les propostes de les elèctriques, dels especuladors del sòl, de l'aigua, i de qualsevol altra cosa són lleis a fer, a aplicar, a modificar i negoci d'on xuplar. Per als que fan polítiques de dretes però se'ns segueixen presentant com a esquerres, han de fer uns quants tripijocs perquè no se'ls vegi tant el llautó, però al final fan el mateix amb un gran cost per a les col·lectivitats, societats, pobles, etcètera.
Curiosament, qui diu defensar el dret a la informació ens amaga l'altra cara del diner: les necessitats reals de la població, dels territoris i del consum, en aquest cas, elèctric. No es planteja en termes de màxims, però tampoc de mínims, com fer-ho per reduir el consum elèctric, com buscar alternatives al model de producció i consum actuals... I és que el negoci és el negoci, i amb aquest principi tot val: muntar línies de molt alta tensió per on els sembli a les companyies, saltar-se qualsevol legalitat amb l'excusa de la raó i la necessitat que ells han inventat a la mida del seu benefici i passar per damunt de qualsevol llei o lògica. Aquests dies ho estem veient a Osona, on han començat a muntar-los les torres en terrenys particulars o públics sense informació, negociacions o acords. I a més, amb una infraestructura que encara fan veu5re que saben si es farà o per on caldrà fer-la passar. Les obres demostren que menteixen, que ja ho han decidit, independentment de drets, legalitats i raons. Fins i tot, per damunt de les recomanacions del Síndic de Greuges, de les proteccions territorials de la Diputació o de l'opinió de la majoria o d'un gruix considerable de la població.
Segurament, si l'incendi de la grua fos provocat, o amb les pintades fetes a antenes i vehicles, apareixerà el tòpic i adormidor discurs contra "la violència". El discurs de la hipocresia de qui imposa a qualsevol preu, utilitzant els recursos que calgui, amb el silenci de partits i de molts mitjans, però que no pot veure cap expressió que vagi en contra dels seus interessos. Avui, algun mitjà exemplar parlava, a rel d'aquests fets, de "guerrilla a Osona". Impressionant!
En qualsevol cas, contra la dictadura de les elèctriques i la inutilitat social dels polítics de la poltrona, no a la MAT!
Aquí podeu seguir el reportatge publicat ahir per VilawebTV sobre aquest tema.
Curiosament, qui diu defensar el dret a la informació ens amaga l'altra cara del diner: les necessitats reals de la població, dels territoris i del consum, en aquest cas, elèctric. No es planteja en termes de màxims, però tampoc de mínims, com fer-ho per reduir el consum elèctric, com buscar alternatives al model de producció i consum actuals... I és que el negoci és el negoci, i amb aquest principi tot val: muntar línies de molt alta tensió per on els sembli a les companyies, saltar-se qualsevol legalitat amb l'excusa de la raó i la necessitat que ells han inventat a la mida del seu benefici i passar per damunt de qualsevol llei o lògica. Aquests dies ho estem veient a Osona, on han començat a muntar-los les torres en terrenys particulars o públics sense informació, negociacions o acords. I a més, amb una infraestructura que encara fan veu5re que saben si es farà o per on caldrà fer-la passar. Les obres demostren que menteixen, que ja ho han decidit, independentment de drets, legalitats i raons. Fins i tot, per damunt de les recomanacions del Síndic de Greuges, de les proteccions territorials de la Diputació o de l'opinió de la majoria o d'un gruix considerable de la població.
Segurament, si l'incendi de la grua fos provocat, o amb les pintades fetes a antenes i vehicles, apareixerà el tòpic i adormidor discurs contra "la violència". El discurs de la hipocresia de qui imposa a qualsevol preu, utilitzant els recursos que calgui, amb el silenci de partits i de molts mitjans, però que no pot veure cap expressió que vagi en contra dels seus interessos. Avui, algun mitjà exemplar parlava, a rel d'aquests fets, de "guerrilla a Osona". Impressionant!
En qualsevol cas, contra la dictadura de les elèctriques i la inutilitat social dels polítics de la poltrona, no a la MAT!
Aquí podeu seguir el reportatge publicat ahir per VilawebTV sobre aquest tema.
- Comentaris: 1
COMISSARI GORDILLO A CAN VIES. Dissabte 7, a les dotze.
Valencians i valencianes d'òrbita antitaurina han organitzat una jornada –debats, actuacions…– a Can Vies (Sants, BCN) el proper dissabte tarda-nit. Hi actua força gent. Deu ser fàcil buscar per la xarxa mes informació.
Pel que em toca a mi directament, sé que passen aquestes tres coses:
9h: paella (sopar paella? no és molt valencià però això és el que proposa aquesta penya. Jo no tinc cap mena de problema amb la paella nocturna)
10.30: Actuació de A Manta amb l'espectacle de música i poesia: Deixeu parlar la terra.
12h. COMISSARI GORDILLO, tancament de festes.
Abans, però hauran passat un seguit de coses extraordinaries –per aquells que no hagueu pogut anar a Argelaguer on s'hi fa la trobada de panderos quadrats i una jornada de la lloga de glosa–.
Això de l'antitaurinisme no és una cosa que tingui gens clara, ni tampoc la cosa contraria, però sé del cert que ho munten valencians i valencianes entranyables i serà una bona festa i segurament un bon lloc per aclarir dubtes sobre el fet dels bous –o, si més no, conspirar a la banda o a la contra com deia el barber del meu avi–.
La fotografia és d'Esplugues, feta i cedida per Joan Sanagustin i hi apareixen Pau Puig i Oriol Pi de la Serra.
El Comissari Gordillo, en aquesta ocasió comptarà amb altres col·laboracions entranyables: Antonia Pujols –veu–, les noies de A Manta, el Rafel Baldoví i… , com és habitual, tots aquells voluntaris que tinguin coses a dir en format nyacra, garrotin, muntanyeta o jota.
Ja ho sabeu, aquest dissabte: o a Argelaguer o a Can Vies!!!
Una abraçada
Per què votaré Carretero
En primer lloc, considero que l'opció que representa en Joan Carretero és la que més s'allunya de la displicència que caracteritza la resta de candidatures i que governa el dia a dia d'ERC.
Tot i que m'agradava, molt, la idea de construir una societat justa i d'esquerres i, a més, compartia la necessitat d'assegurar l'alternança, he de reconèixer que el resultat obtingut, des d'un punt de vista eminentment pragmàtic, és bastant decebedor.
Ha quedat ben clar que hem estat incapaços de desenvolupar polítiques innovadores, que no hem sabut negociar un bon acord de govern i que, quan van maldades, Esquerra desapareix.
D'exemples, en tenim a grapats. El darrer, però no l'últim, és l'espectacle lamentable de la tercera hora en castellà. Què hem aconseguit?, doncs que el president de la Generalitat es comprometi amb la normalització lingüística. Només faltaria!
El sol fet que s'hagi de pronunciar ja em provoca basarda, que no estava clar, que l'havia de respectar?
Ni tan sols som capaços de forçar la dimissió d'un conseller tant lamentable com en Maragall, però seguim al govern, passi el que passi...
Barreres lingüÃstiques
El castellanoparlant ho té ben fàcil per donar per acabada una conversa, fa cara de no voler entendre res i continua inalterable dient allò que volia dir. El valencianoparlant pot arribar a fer el mateix però sempre negarà allò que va dir adès, tot i que li ho mostren per escrit.
Cròniques de la MICEC: 'La blessure'
Implícitament un film protesta, La blessure és un drama d'aparença fortament documental que denuncia les vexacions patides pels ciutadans extracomunitaris que volen entrar a França. El mateix director, Nicolas Klotz, ha presentat la pel·lícula.
Qualitat democrà tica i nivell polÃtic
Els mesos que ha durat el procés per escollir el candidat demòcrata als Estats Units d'Amèrica han estat un plaer per un espectador llunyà com jo afamat de política de qualitat. El cas de Barack Obama (per qui vaig mostrar el meu suport i admiració des de bon principi) i Hillary Clinton ha estat una veritable demostració de qualitat democràtica i d'alta volada política.
- Comentaris: 1
Shemekia Copeland, una passada!!!!!
El concert que us anunciàvem ahir va estar a la altura de les espectatives.
Primer directe
Avui hem fet per primer vegada una emissió de vídeo en directe. Ha estat la retransmissió de la presentació del nou llibre de Ramon Tremosa, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana a Barcelona. Hi ha parlat Tremosa mateix i l'ex-president Pujol. L'emissió l'han vista unes seixanta persones en directe, algunes d'elles pel que hem sabut després de llocs tan allunyats com ara Hong Kong.
Emetre televisió en directe des de VilaWeb és un projecte que ens rondava el cap feia temps però que no ens havíem atrevit a fer encara. Comprovat avui que el sistema és prou robust i que som capaços de fer-ho ja puc avançar que en farem moltes més. No tenim la intenció d'emetre en directe de forma permanent ja que estem convençuts que el format amb més futur és la televisió a la carta però sí que és veritat que les retransmissions com ara aquesta tenen sentit i poden ser interessants.
El futur d'internet, i el de VilaWeb per tant, és molt vinculat a la televisió. Per això d'ací uns mesos quan ens traslladem a la nova redacció que estem construint la capacitat d'emetre televisió serà una de les peces claus del projecte. A la carta o, tal i com hem vist avui, en directe.
- Comentaris: 10
La saviesa de George Steiner
Passa el temps i segueix sorprenent-me la saviesa de George Steiner, des que el vaig descobrir: ara farà vint anys. Per què no hauré tingut professors com ell? De Steiner em semblen admirables moltes coses: el seu coneixement enciclopèdic, les seues interpretacions literàries (Antígona) o històriques (la Shoah). M'agrada la forma d'entendre la literatura des de la transversalitat del coneixement. Ço és no filologitzant-la, ni convertint-la en un joc erudit, sinó en un coneixement aplicat i amb efectes concrets. Un coneixement lligat a l'experiència.
M'acabe de llegir: Els llibres que no he escrit, (editorial Arcàdia) recentment publicat. Començà agradant-me el títol: això de "llibres que no he escrit" em va suggerir moltes coses. De vegades és més bonic imaginar-te un llibre que escriure'l, pròpiament. (n'hi ha més)
- Comentaris: 1
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
