Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

Apropiació indeguda

• cucarella
• enllaç permanent
• De política però linguïstica
• dijous, 5 de juny de 2008 | 17:43h

Fussant per la xarxa m’he topat amb una sorpresa ben desagradable. Al web de Rodamots reprodueixen una entrevista amb Eugeni S. Reig, publicada a l’edició valenciana d’El Punt, a propòsit del llibre Les nostres paraules. El llibre en qüestió està becat per l’AVL, publicat per l’AVL i prologat per l’acadèmic Jordi Colomina. El que m’ha resultat desagrable no és l’existència del llibre, és clar, sinó formar-ne part. Sembla ser que la meua obra literària hi és esmentada tan a bastament que ha cridat l’atenció fins i tot de l’entrevistadora.

Els qui seguiu aquest blog sabeu prou bé que no em plau gens la tasca segregacionista que promou l’AVL, i no perd l’ocasió de demanar-ne la desaparició. Fa temps que sóc conscient, però, que és una resistència inútil. L’AVL ha assolit el reconeixement, explític o tàcit, de bona part de la societat valenciana, i d’arreu dels Països Catalans, de tots els qui s’aconformen –i són majoria– amb una defensa purament formal i evanescent de la unitat de català, obviant fins i tot les provades conseqüències secessionistes que ha comportat la seua existència (les dobles versions de català i valencià, per exemple). Així, els principals partits polítics valencians (PSOE i BNV sobretot) donen ple suport a l’AVL, i també importants entitats valencianes, com ara Escola Valenciana. És una realitat que els qui no aprovem l’existència de l’AVL i les seues conseqüències, i mantenim viva i pública aquesta discrepància, som una minoria ben marginal. Així i tot, a mi no em reca aquesta marginalitat. L’assumesc amb la màxima coherència possible. És per aquesta coherència que una de les raons per les quals vaig decidir no tornar a escriure per publicar en paper, i refugiar-me en aquest món virtual dels blogs, és per no formar part d’aquesta imparable aquiescència proacadèmica. Perquè el que temia és justament el que ara m’he trobat amb el llibre d’Eugeni S. Reig: ser usat com a exemple. Si la primera reacció en descobrir-ho ha estat d’indignació, la segona, la que perdura, és la de la impotència per no poder-ho evitar, ni ara ni potser en el futur.

No vull, i així ho he expresat personalment a algun membre de l’AVL, que la meua obra literària aparega esmentada, ni directament ni transversalment, en cap comunicació, assaig, conferència o llibre en què hi participe l’AVL. Estic convençut que açò que jo ací descric ben bé com una ofensa, per a altres escriptors valencians –sens dubte la majoria– serà motiu d’alegria i afalagament. No els ho retrac de cap manera. Només faltaria. Amb l’obrà literària d’aquests autors l’AVL té prou de material, i de molt bona qualitat, per legitimar-se més encara entre la societat valenciana. Per això exigesc als acadèmics i als qui defensen l’AVL que empren l’obra literària d’aquests autors per als seus treballs, però no pas la meua. Ells agraïran l’esment, mentre que jo el deploraré. I no solament el deploraré, més encara el consideraré una apropiació indeguda del meu treball i, en conseqüència, menysprearé profundament a qui ho faça. Cadascú ha saber estar en el bàndol que ha triat, i actuar en conseqüència.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Rosa Díez i els falangistes de postguerra

• cucarella
• enllaç permanent
• De política però linguïstica
• dijous, 5 de juny de 2008 | 13:20h

Ha afirmat la diputada espanyola del partit Unión, Progreso y Democracia que Canal 9 discrimina el castellà. Si voleu ho llegiu una altra vegada, però sí: he escrit que segons Rosa Díez Canal 9 discrimina el castellà. Us ho destaque en roig i tot perquè no hi haja lloc a dubtes. Ara, deixeu de fregar-vos els ulls atònits i continueu llegint.

El neofalangisme s’està imposant en la política espanyola. No només esguitant partits autoproclamats “progressistes”, com ara el PSOE. Hi ha casos, com aquest d’UPyD en què ja no parlem d’esguits sinó de capbussada neofalangista, i en profunditat.

Si Rosa Díez té la barra d’afirmar que Canal 9 discrimina el castellà és perquè ella considera discriminació la simple existència del català. Per a ella, el fet que, per exemple, en tot el dial valencià només puguem escoltar en català ràdio 9 i, segons on, alguna emissora de la CCRTV, això ja suposa un discriminació per al castellà. Ella voldria que no existira ni aquesta miserable misèria. Haurem d’anar amb compte, doncs, de no trobar-nos-la de cara i que no ens pregunte, com ara, l’hora, perquè si li la donàvem en català de segur que ens denunciava per discriminació i agressió lingüística.

Un comportament, el de Rosa Díez, que no ens és gens desconegut. Retinc en la memòria el testimoni d’un home de Xàtiva que l’acabament de la guerra va haver de marxar a viure a Barcelona, a ca uns parents. Devia ser l’any quaranta-i-pocs, doncs, i ell se’n tornava cap a casa, tot sol, després d’haver anat al cine. Va passar a prop d’un grup de persones abillades amb l’uniforme falangista. En això que un d’ells li va dir:

–¡Buenas noches!

I l’home va respondre, d’esme:

–Bona nit!

Aquesta era la resposta que els falangistes anaven buscant com aus de presa, i en aconseguir-la se li tiraren al damunt. Se l’emportaren amb un vehicle cap a una seu de la Falange, lluny d’on eren, i una volta allí li recordaren a colps que parlar català a Barcelona era un delicte. També li feren empassar-se la porga aquella que tant els agradava embotir als vençuts, l’oli de ricí. Al cap d’unes quantes hores, a ple dia, el deixaren anar. Portava els pantalons reblits de merda pudenta. En eixir al carrer es va adonar que estava lluny de casa. I tot cagat com anava no podia ni pensar d’agafar el metro. Va haver de travessar tota Barcelona amb els pantalons cagats, amb el cap cot i la vergonya a l’esquena.

D’aquells falangistes, d’aquella infame porga d'oli de ricí, és hereva conscient i entusiasta Rosa Díez. Una neofalangista. O, si voleu, per fer-ho clar, una feixista espanyola –valga la redundància.

Sobre Rosa Díez i el seu partit:

El de-ene-i no-nacionalista

Nacionalisme obligatori

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article