Subterranean Kids, Parc del Fòrum (Barcelona), 30 de maig de 2008
Si fa anys m’haguessin dit que els Subterranean Kids actuarien en el Primavera Sound no m’ho hagués cregut. Els camins del rock són de vegades complicats però també més senzills del que semblen.
Si al PS o al Sònar moltes vegades s'ha adorat a bandes vingudes de països llunyans per demostrar la seva capacitat per fer soroll, grups com Subterranean Kids hi havien de ser per mèrits propis.
La sensació de veure i escoltar a Subterranean Kids en l’entorn del Primavera era força estranya. Clavats a la memòria els concerts que vaig veure als anys 80 d’ells a llocs com el Zeleste d’Argenteria, l’Ateneu de 9 Barris, festivals alternatius i fins i tot a la presó Model, veure’ls a l’escenari dels 96 esglaons, en un ampli espai i envoltats pel mar se’m feia difícl d'ubicar-los. Però el que més en va sobtar va ser no veure les clàssiques melées al públic, sense pogo ni gent surfejant pels caps. Si que hi havia gent històrica a primera filera, com Sílvia d’Último Resorte, i algún que altre veterà, però la majoria desconeixien qui van ser els SK.
(segueix)

Més sobre el funcionament de les primàries

ÒSCAR WILDE: "EL MEU PLA DE REBATEJAR-HO TOT" (Converses)