
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 5/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org
Explica Andreu de Bofarull que el ball de Prims no és sinó una antiga dansa de joglars. I certament, la seva aparença li atorga un aire d'antiguitat notable. No sabem a què fa referència el nom del ball. que, a Reus, està documentat al segle XVIII. Prim vol dir primer en el llenguatge antic. I en alguns jocs d'infants del Camp de Tarragona, lo prim era el jugador a qui pertocava començar el joc. A Valls es coneix el ball de la Primera, que servia com a dansa d'iniciació per als més joves, que es relaciona –per la indumentària– amb la Moixiganga. Josep Aladern, però, al seu llibre Costums típicas de la ciutat de Valls parla només de Ball de Prims.
A començaments del segle XVI sabem que hi havia un ball de cascavells a Reus. El 1632 el municipi comptava per a la festa de Sant Pere amb dues danses: un ball d'espases i una altra per a la qual compra "caretes i cascavells", fet que fa pensar que potser es tracti del ball de Prims.

El 1733 la trobem documentada en les festes que se celebren en honor a sant Bernat Calvó i el 1792, en les festes en honor de la Mare de Déu de Misericòrdia. En aquesta època, la dansa pertanyia al gremi de teixidors de lli.
Al segle XIX surt en diverses festes com la vinguda del rei Ferran VII, el 1814, la solemnitat del 1833 en honor a Isabel II o la visita de la reina mare Maria Cristina a Reus, el 1844. El 1977 es va ballar, amb motiu del Congrés de Cultura Catalana, en una exhibició de danses tradicionals de Reus, a càrrec de l'esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca. Aquest mateix grup de dansa la va interpretar el 1981 en una mostra organitzada per Carrutxa. Finalment es va reincorporar a la festa major, a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals. La coreografia actual és del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia. (segueix...)

A bon entenedor...
Un bisbe s'ha mostrat molt escandalitzat per la presència d'una peça que representa una granota verda crucificada, exposada en el nou Museu d'Art Modern de Bolzano, al nord d'Itàlia. El bisbe ha demanat que es respectin els sentiments religiosos i les autoritats locals n'exigeixen la seva retirada. El de la foto no és el bisbe, ni tampoc el batlle, és una mòmia del Museu Arqueològic de Bolzano, que tampoc no fa massa bona cara. L'anomenat Oetzi o Home de Gel del Tirol, que es disputen entre italians i austríacs, arrufa el nas, contrariat per la pèrdua de protagonisme.
Els responsables del museu han decidit mantenir la peça, que fa un metre d'alçada. La granota crucificada apareix amb una gerra de cervesa en una mà i un ou a l'altra. També hi ha abundant material informatiu. L'obra la va fer l'artista alemany ja mort Martin Kippenberger i volia representar la crisi personal de l'autor.
Com passa sovint, hi ha qui s'entesta a voler veure més enllà del que són realment les coses. En aquest cas, purament i simplement, una obra d'art.
Dedicat a l'amic Dimoniet, el Jordi Pinyol. Ell ja sap el que vull dir. Endavant Jordi, entre tots fem pinya com un de sol, per penjar granotes... o gripaus i tot.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.