Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

El comunisme antiestalinista a Catalunya: Andreu Nin i el POUM

• anselm
• enllaç permanent
• dissabte, 5 de juliol de 2008 | 18:14h

Baules leninistes

Per Oriol Junqueres, Historiador i Professor de l'UAB

El 7 de novembre de 1879 neix Trotski, un dels artífexs indiscutibles de la Revolució Russa. El mateix dia de l’any 1917, es produeix l’assalt al Palau d’Hivern, símbol del poder absolut dels tsars de totes les Rússies. Sens dubte, el millor regal d’aniversari per aquest líder revolucionari. El món retruny amb el naixement del primer estat socialista de la història.

I Trotski hi juga un paper decisiu, especialment com a cap de l’Exèrcit Roig. De fet, el procés revolucionari tan sols es podrà consolidar després d’una llarga i sagnant guerra civil, on sovint s’haurà d’enfrontar amb enemics molt superiors en nombre i en recursos. Durant tot aquest període, a més del carisma entre els soldats, destaca per la seva constància i per la seva capacitat organitzativa i intel•lectual. I, en aquest sentit, per exemple, insta els escriptors comunistes a estudiar els autors clàssics i molt especialment Dante. El seu prestigi és tan immens que ni tan sols la llosa del silenci i de l’oprobi estalinista ha pogut esborrar-lo de la història. [Continuar]

• Vull llegir la resta de l'article

Manifest contra els botxins de la llengua

• anselm
• enllaç permanent
• dissabte, 5 de juliol de 2008 | 08:38h

Manifest en defensa de la llengua pròpia dins els pobles de parla catalana

Advertència:

El manifest que es presenta és una resposta al "Manifiesto por una lengua común" que trobareu al Google, firmat per alguns lletraferits que s’han apuntat també a l’espanyolisme excloent i a l’imperialisme lingüístic, amb arguments als quals se’ls pot donar-la volta i serveixen per la defensa de la nostra llengua.

En general s’ha procurat emprar les mateixes paraules, per tant encara resultarà més clara la contraposició si es llegeixen simultàniament els dos manifests.

Des de fa molts anys hi ha prou raons per preocupar-se dins el nostres pobles per la situació general i institucional de la llengua catalana, la única llengua històrica i pròpia dels ciutadans dels països de parla catalana, on, a més, tothom parla també el castellà. És clar, no es tracta d’un desfici sols cultural – el nostre idioma fa segles que sofreix un assetjament de l’estat espanyol – sinó una inquietud estrictament política: es refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació democràtica dins els nostres territoris, així com dels drets educatius i cívics dels qui la tenen com a llengua materna i com un deure de justícia d’aquells que volen conviure dins els territoris de parla catalana, tenint-la com a vincle preferent d’expressió, comprensió i comunicació, també com una mostra de respecte a la cultura que els ha acollit.

Com a punt de partida, establirem una sèrie de premisses: [Continuar]

• Vull llegir la resta de l'article