Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

OHMAGGIO ALLA NOSTRA MMM

• theoreia
• enllaç permanent
• Sonets Lliures
• dissabte, 5 de juliol de 2008 | 17:25h

“Entrava llargament en el recer
del jardí dels cinc arbres”.

                                   Salvapor Esk(k)iu

Immanuel Can’t,  Pax perpetua

“Avui, si venia
la lluna morta,
l’amor cantaria
que truca a la porta”

MMM

Molinera del Pla: pescarem bones truites,

Tirarem l’hamet enviscant-lo d’erugues

Al riu de les ànimes que mai remuguen:

Són irèniques i melòmanes, càlides pluges,

Cauen aquàtiques com milers d’espurnes,

Molinera ben meua, tu poc t’enutges ,

tu bé complaus  a  les trobades ebúrnies,

aniré ben aprop i et pintaré les ungles!

Deixarem enrere les cendres túrbides,

Serà estiu i se’ns reverdiran les fulles:

Aniré al teu molí de les terres ocultes,

somriurem damunt el blat dels aleluies!

Desvanits, quan els cors se’ns inunden

De sentiments sincers i carícies fúlgides…

Imatge: Cementeri de Callosa d’en Sarrià, en la carretera que va camí d’Algar i de Tàrbena. L’emplaçament d’aquest cementeri, inaugurat allà pels anys 1.920, s’ha anomenat popularment “Pla de la Molinera”. Llegint Manuel Baixauli i les seues històries manuscrites de la ultratomba valenciana, m’ha emergit la necessitat d’escriure sobre el més enllà – m’ha eixit cantant en la dutxa--, com si escriguera sobre un “molt ací” gens incruent i prou conciliador, després he pensat en l’efecte terriblement pacificador de l’”heroïna”, tal com me l’han descrit diversos testimonis: es tracta d’un sonet blanc, com blanc és el to cromàtic del dol en la cultura xinesa, també és blanc el silenci comprensible i blanca és la ceguesa davant d’una vasta eclosió de llum anímica.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article