Lluís Vilarrasa

Comentaris de llibres i pel·lícules

MADIGAN (1968) Don Siegel

• Galdric
• enllaç permanent
• Films 1960-1969
• dissabte, 5 de juliol de 2008 | 21:58h

Madigan és un clàssic del cinema policíac que desprèn contínuament la sensació de final d’època. Potser perquè és l’últim film d’aquest gènere que protagonitzarà Richard Widmark; potser perquè tant ell com Harry Guardino, detectius de la policia, encara trepitgen el carrer amb barret (és l’última generació que durà barret); potser perquè Henry Fonda, el comissari, i el seu amic James Whitmore ja sembla que estiguin a punt de jubilar-se; potser perquè les seqüències de cotxes encara estan fetes amb transparències (comparem-ho amb el Bullitt de Steve McQueen, també del 1968)... Fins i tot el fet que els dos protagonistes -Widmark i Fonda, que gairebé no comparteixen pantalla- tinguin dues dones molt més joves que ells (Inger Stevens i Susan Clark) sembla un gest desesperat per ancorar-se a una època que ja no és la seva. Widmark i Stevens, per exemple, no tenen res en comú: ell és un endurit i gastat policia anys 40, ella una noia molt anys 60, que vol anar a festes i còctels. El final, molt tràgic i sobtat -com un cop de puny-, és molt simbòlic. Richard Widmark, extraordinari com sempre, mereixia acomiadar-se del gènere que el va catapultar a la fama amb aquesta policíac admirable, que és alhora el darrer esclat de vida del cinema negre.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article