Cafè en gra

El taulell de l'Osser

En Pascal m’ha trucat!

• josepselva
• enllaç permanent
• dimarts, 5 d'agost de 2008 | 20:09h

- Josep!

- Pascal!

(Era Pascal Henry, el gastrònom-gourmet desaparegut, el vaig reconèixer a l’acte, no pas per la veu, sinó perquè parlava suís.

Hi ha molt poca gent que parli suís. Jo el vaig aprendre per osmosi, al mateix temps que aprenia el valencià, el mallorqui, l’eivicenc, el maellenc i el fragatí, i m’entenc sense gaire esforç amb tots els que parlen alguna d’aquestes llengües i amb els que parlen suís.)

-Josep, he llegit el teu bloc on parles de mi, i m’ha emocionat que segueixis les passes dels meus admirats Wallander i Maigret per aconseguir explicar el misteri de la meva desaparició de can Bullit. T’he de dir que no vas desencaminat.

-Gracies Pascal, ho sabia. Em va fer sospitar que enlloc digués que havies acabat el teu sopar amb un assortit de....mmm.., com es diu formatge en suís?

-Emmental.

-Ah, sí! és clar, elémental, estimat Henry.

-Un suís sense Emmental és com un francès sense Pastís.

-O com un Andalú-i-olé sense Fino

-O com un català sense Aromes de Montserrat

-També ets  sommelier i enòleg?

-Ara soc un fugitiu.

- No n’hi ha per menys, trenta-nou “sablassos” dessagnen fins un campió d’esgrima.

-“Sablassos”? com es diu això en suís?

-Touché.

-Ja ho pots ben dir, vaig acabar la pasta de Vacherin Fribourgeois  a base d’anar de anar de la crème de la crème a la  crème de la créme i vaig anar a parar can Pistraus.

- També coneixeu aquest senyor a Suissa?

- No, però me’n varen parlar aquí només arribar quan vaig preguntar al taxista on era el restaurant del Racó de la Ruscalleda i el Sant Pau de can Faves.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article