Lluís Vilarrasa

Comentaris de llibres i pel·lícules

THE PHANTOM MENACE. STAR WARS. EPISODE I (1999) George Lucas

• Galdric
• enllaç permanent
• Films 1990-1999
• dimarts, 5 d'agost de 2008 | 23:57h

Setze anys després d’El retorn del Jedi, la saga va reapareixèr, però tan transformada que un sentiment de nostàlgia per les galàxies passades es va apoderar dels espectadors no infantils. Canvi d’època, canvi de textura. George Lucas, sempre tan amant dels avenços tecnològics, es va llançar de cap a la cosa digital. Tot el que es veu -planetes, naus, criatures diverses- té una textura tan falsa que desapareix qualsevol sensació de realitat. Hi ha una gran batalla terrestre, però sembla de dibuixos animats. Si es compara aquesta batalla amb la que hi ha a l’inici de L’imperi contraataca, és per posar-se a plorar. Les maquetes de les naus de les tres primeres parts eren creïbles, autèntiques; les naus digitals, en canvi, no enganyen a ningú. Tampoc no hi ha la sensació de travessar galàxies que hi havia en l’anterior trilogia. S’ha perdut la credibilitat espacial, detall rellevant en un film d’aventures galàctiques. I els protagonistes? La comparació és terrible: dels nostres carismàtics herois hem passat a tenir un nen de protagonista, a l’absurditat de veure un nen fent heroïcitats com si jugués a la PlayStation. I pel que fa a Liam Neeson i Ewan McGregor, són tan eixuts i reconcentrats, tan avorrits i sentenciosos, que la identificació és impossible. El sentit de l’humor recau tot en el famós Jar-Jar Binks, horrorós ninot que més de mig món va odiar. Hi ha coses bones? Sí, esclar: el comentari de la reina Amidala al jove Skywalker, a qui abriga a bord de la nau ("l’espai és fred"); les paraules evangèliques de la mare d’Annakin sobre la paternitat del nen ("no sé què va passar"); i, en la parcel·la d’acció, la lluita a tres bandes amb espases làser entre Neeson, McGregor i el "dimoni" enviat per les forces del Mal.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article