
Pau Gasol és un
botifler, com Xavi Hernandez, amb tot no passa res, així ho han triat i les
tries i les eleccions personals són lliures, cal però fer una reflexió, l’espanyolisme
és molt xenòfob i molt animal, però no són tontos, els seus think tank (laboratoris d’idees)
treballen d’allò més bé, no és casualitat que dos representant de l’espanyolisme
siguin catalans, joves, i triomfadors, persones d’èxit, cada vegada són més
llestos el dissenyadors de l’entramat.
Mentrestant aquí foten el préssec i el gamarús amb
la negociació del sistema de finançament, quina manera més humiliant i patètica
de fer el ridícul de la nostra classe política i societat civil.
Gasol i Xavi ho han triat i són ben lliures, ja ho
saben que Madrid sempre paga (i bé) als traïdors, Boadella, Gotzone Mora, Vidal
Cuadras i Chacón entre molts altres ho saben.
Amb tot, i des de la meva tria personal dedicaré a
tots els botiflers nostrats unes reflexions de Mossèn Armengou (aquest home era
un crack) dedicat a tot botifler: