

Em vaig quedar mirant una estona aquesta placa. N'hi ha un parell a la plaça de l'església de Sant Francesc Xavier de Formentera.
A primera vista pot semblar una imatge ingrata.
Però si en fem una lectura acurada i exhaustiva comprovarem que no.
S'enten per proteccionisme "com a Actitud econòmica i política que preconitza la salvaguarda de l'indústria o l'agricultura nacionals respecte de la competència estrangera i que proposa per això mètodes de defensa del tipus d'aranzels duaners elevats, llistes de mercaderies prohibides, comerç estrictament bilateral, restriccions quantitatives a l'importació (contingents, quotes) i fins a controls de canvis discriminadors. El proteccionisme va estar associat originàriament a les idees del mercantilisme, però amb la revolució industrial es convertí en la bandera de molts països europeus primer, i de la resta del món després, per a aconseguir el propi desenvolupament, defentsant-se de les importacions de les mercaderies més barates dels països que iniciaren la seva industrialització de manera més matinera i especialment d'Anglaterra. Per a les catalanes i catalans, veure Aranzel Cánovas i Aranzel Cambó" El seu antecedent a España, vingué de Pedro Bosch Labrús.

Seguim en festes. Ahir acabà el
segon dia de festes i avui hem arribat al tercer. Celebrem la festivitat del
Santíssim Crist de la Fe. Avui és el dia dels matrimonis. La festa fins al
moment va tenint lloc cada un dels actes d'acord amb l'horari previst. Hem
tingut la sorollosa despertà (és el moment en què encara se senten els trons de
la pólvora), després l'esmorzar popular als bars del poble. La missa ha tingut
lloc a les 12h30, hem comptat amb la presència del rector del poble -n'ha
presidit i predicat la celebració-, don Víctor Àrias, fill del poble, don José
Camps -ha estat rector del poble i en aquests moment camina amb una crossa amb
motiu d'una malaltia recent-, i Vicent, un capellà que va fer tasques
d'apostolat al poble quan era seminarista. I després ha tingut lloc la
tradicional "picaeta" a la Casa de Cultura. I ara hi haurà gent que
dormirà i altra que començarà la versprada-nit...
Us he de contar que m'ha desaparegut de casa Kira -una gosseta-, espere que hi
torne prompte, vull pensar que haja estat resultat dels trons i els sorolls de
música i traques, etc. L'he estat cercant pels llocs per on sol desplaçar-se i
no he aconseguit res. Esperaré fins a la nit... però tinc un bon disgust.
Ahir, com ja us deia, abandoní per unes hores el meu poble i me n'aní a Otos al
sopar popular i presenciar l'actuació de Carraixet. És una altra forma
d'organitzar un sopar popular. L'Ajuntament, com a altres pobles, facilitat la
beguda i allò que posem al mig de la taula. I cada veí, juntament amb la seua
pròpia colla, aporta la taula i les cadires a la plaça del poble. Considere que
és un acte més participatiu i a mi em fa agradar aquesta manera
d'organitzar-lo.
PD: Ací teniu una imatge d'anit a Otos.

Si ja hem recordat amb anterioritat l'aranzel de Francisco Cambó, es necessari recordar de quin venia precedit, es l'Aranzel de Cánovas el qui introdui la España Peninsular en el Proteccionisme de l'Economia Española, però com totes les coses de la vida, arrel de l'emancipació de Cuba envers España, deixà de tenir sentit, ja que l'Aranzel Cánovas, entrà en vigor el 1892, però l'Emancipació de Cuba es produí el 1898, passem a definir-lo

Ahir dilluns tancàvem quatre dies intensos de Festa Major amb una caminada popular molt bonica. Una cinquantena de veïns i estiuejants, inclosa una bona representació de la mainada, vàrem caminar unes cinc hores per anar fins a la font del Pixarell, als vessants del Taga. Malgrat la calor, que a migdia ja ens castigava força, l'excursió va transcórrer majoritàriament per dins del bosc, humit i ombrívol, sempre seguint un camí irregularment marcat. A aquesta font ja hi haviem anat uns quants la darrera tardor i ens va agradar tant la ruta i el paisatge que s'hi contempla que vam decidir programar-la per la Festa Major. L'aturada després de la pujada forta, per esmorzar amb el pà amb tomàquet i el pernil que va pujar l'organització amb un jeep, va ser una idea molt celebrada (vegeu fotos adjuntes).
(N'hi ha més)

Ahir a la nit vaig acabar les sis-centes i escaig pàgines de la novel·la de Stieg Larsson: Els homes que no estimaven les dones, una excel·lent novel·la entre negra i d’intriga molt adient per llegir en aquesta època de l’any. No entraré a comentar-la perquè podeu punxar el Blog de la Margarida Aritzeta La maleta sarda, on hi podreu trobar un bon comentari d’aquesta obra. L’editorial té anunciat que properament sortirà la resta de la trilogia que l’autor va entregar al mateix temps. Desconec el contingut de les altres dues novel·les, tot i que penso llegir-les si segueixen aquesta tònica. Malauradament l’autor es va morir i no hi haurà continuïtat del que hauria pogut ser una altra saga com la de Henning Mankel, també suec que m’ha omplert les hores de lectura dels darrers estius. (continua...)
“Mai he insultat als extremenys, he fet una crítica política als seus dirigents per utilitzar l’anticatalanisme en favor de les seves ambicions polítiques. De totes maneres, si les informacions manipulades d’alguns mitjans de comunicació els han molestat, els hi demano disculpes”
Avui ha estat un dia de bojos, trucades de matinada, milers de visites als meus blocs (més de 10.000), insults, amenaces, i també solidaritat, molta solidaritat, i mitjans que m’han donat l’oportunitat d’explicar-me, a TV3 i a Radio Extremadura moltes gràcies per les seves entrevistes.
Li vaig demanar en el meu post a l’alcalde de Mérida que es disculpés, i ho ha fet, alguna raó tenia en el meu escrit, ell sap que tenim raó quant parlem de l’espoli fiscal i de la solidaritat catalana de tots aquests anys i per tant no tenia dret a utilitzar-ho un cop més per les seves ambicions polítiques.
Seguiré denunciant la manipulació informativa d’alguns, avui mateix he vist la notícia al diari de referència de l’esquerra espanyola, el Pais, menteix, fins i tot utilitza unes imatges de la meva època de diputat per insinuar que he insultat, una mala praxis periodística.

dimecres, 30 de juliol de 2008 - Piscina municipal de Costitx
Arribem a l'aeroport de Son Sant Joan a l'hora de dinar. Agafem un autobús de línia que ens deixa en el centre de Palma i entrem al primer bar que trobem obert. Tenim gana i fa trenta-cinc graus de temperatura a l'exterior segons marca un termòmetre-rellotge situat a prop de l'estació de trens, de manera que el millor que podem fer és arrecerar-nos fins que arribe l'hora de fer cap als estudis d'IB3 Ràdio, on realitzarem una entrevista i una breu actuació en acústic. Julen i Damià vénen a arreplegar-nos amb el cotxe i ens porten cap al districte marítim, on està situada l'emissora pública: afinem i ens preparem per a respondre a la bateria de preguntes que ens tenen preparada. Aquesta entrevista també podreu escoltar-la en l'emissora Som i Serem Ràdio, que es pot sintonitzar a través d'internet. Ja us passaré l'enllaç quan el tinga localitzat... En acabant, agafem un tren cap a Inca, on ens esperen Pep, Magdalena i Mari, per fer el trajecte en cotxe fins a Costitx, una població emplaçada quasibé al centre de la illa de Mallorca. La gent de Maulets ha organitzat una jornada temàtica sobre el País Valencià amb diverses activitats: en la Casa de Cultura es projecta un documental sobre la transició política valenciana, Del roig al blau, dirigit per Llorenç Soler. Es tracta d'una anàlisi detallada sobre la Batalla de València, la guerra de símbols, el procés estatutari i una sèrie de factors singulars de l'adveniment de la democràcia al País Valencià, amb entrevistes a alguns dels polítics i personatges més rellevants d'aquella època. Tot seguit, a la vora de la piscina municipal, se celebra un sopar de germanor amb trempó i pa amb oli, coques i aigua de València. A continuació, ens toca el torn a nosaltres: fem un concert de presentació del nostre darrer disc, Teoria del caos. La temperatura és agradable i una brisa lleugera ajuda a crear un ambient molt propici per a la cançó d'autor. Em veig obligat a canviar una corda de la guitarra després del primer tema: sembla que la pressió de l'avió les ha deixat una miqueta tocades. Durant l'actuació fem diverses referències a la transició valenciana i a la incidència que ha tingut sobre la situació política actual. En acabant, després d'arreplegar l'equip de so, els instruments i les taules del sopar, Pep ens porta cap a Lloseta, on es troba la casa de Jaume: allà passarem la nit. La casa està en obres de reforma i, per aquesta raó, té una peculiaritat que podríem qualificar de poètica: n'hi ha instal·lada una escala de caragol que no porta a enlloc, connecta el pis de baix amb el no-res més intangible i eteri. Bona nit, cresol!

Ara Llibres va publicar fa uns mesos un volum on Guillem Terribas fa memòria de les "Aventures d'un llibreter", segons el subtítol. De fet, Demà serà un altre dia és molt més que la història de la Llibreria 22 de Girona. Terribas hi parla d'ell mateix i de les inquietuds que van dur el fill d'un municipal de Salt a ser un dels agents més vius de l'activisme cultural d'aquest país dels anys seixanta ençà. En trio un fragment que em sembla que ho explica prou: [...]