Antoni Soy

Eunomia

L'hora d'ERC.

• joandeserrallonga
• enllaç permanent
• ERC
• dimarts, 5 de setembre de 2006 | 19:41h

Una altra vegada, tant o més que el 2003, és l'hora d'ERC.

Tant Artur Mas com Durán i Lleida, és a dir CiU, fan una aposta clarament conservadora: són el catalanisme conservador. Un conservadorisme que ens podria portar a una crisi de la societat del benestar a Catalunya. Al mateix temps, ja ens avisen, de forma molt clara, que si necessiten els vots del PP per a assolir la Presidència de la Generalitat els faran servir sense cap manía. És a dir, CiU és igual a catalanisme conservador més dependència de l'España del PP.

Fins que arribin les eleccions, peró, pot ser que ens facin encara algún joc de mans, com ara votar a favor dels pressupostos del PSOE de 2007. Però aixó forma part d'una partida que ja està acabada: Zapatero es comprometía a fer fora del govern a ERC i a fer que Maragall no es tornés a presentar; Mas es comprometia a acceptar el "nou estatut rebaixat" i a aprovar els pressupostos de 2007. Un empat a 2.

Montilla està reconvertint, de forma ràpida, el PSC en el Partit Socialista Andalús (PSA-PSOE), és a dir en el PSOE pur i dur. Ha entrat en una vía ràpida de progressiva dependència del PSC del nacionalisme español del PSOE. I aixó podria provocar un trencament nacional a Catalunya. És a dir, Montilla i PSC és igual a dependència de l'España del PSOE.

També en aquest cas podria ser que Montilla ens fés algun joc de funambulisme, com ara un acord descafeinat sobre la gestió de l'aeroport o algunes inversions en infraestructures que figura que negociaria el candidat-diputado español en el proper Pressupost de l'estat.

Per tant, només votant ERC el proper 1 de novembre podrem evitar ser cada cop més depenents d'España, sigui l'España del PSOE o sigui l'España del PP. Perqué només amb ERC serem independents de qualsevol partit espanyol. Perqué només ERC és l'esquerra catalana independent.

Ah, per cert, "JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI", tot seguint la campanya que ha iniciat en Xavier Mir.

• Vull llegir la resta de l'article