Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

dijous, 8 de gener del 2009



Cercador per data

Cercador per data

« Setembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930          


Amb Josep Andreu, un altre cop

Josep Andreu és l'alcalde de Montblanc, (i un dels amics que més estimo). Aquesta tarda m'ha trucat per dir-me que una parella de guàrdies civils li havien exigit que es dirigís a ells en espanyol. Evidentment no ho va fer, els agents el van denunciar i ha rebut una citació judicial per aquesta causa.

05/09/2008: La Tiorba.

Segons el Viquipèdia la tiorba és un tipus de llaüt barroc de grans dimensions, amb dos clavillers o mànecs i amb vuit cordes addicionals per als baixos, sense trastejar. Va gaudir de gran favor durant els segles XVI i XVII. A finals del segle XVIII desaparegué com a instrument de concert i de societat per deixar pas a la guitarra.

Doncs això, una tiorba, això és el que hem gravat avui!

Aquesta tarda hem comptat amb la presència d'en Josep Maria Martí i la seva tiorba (que déu ni do el que ocupa!!), per fer una petita col·laboració en una de les cançons del disc, El punt de creu. Ha estat molt enriquidor poder tenir amb nosaltres un instrument tant bonic i curiós, i amb una sonoritat tan distant i a la vegada complementària a la nostra música. Des d'aquí aprofitem per agraïr-li al Josep Maria aquesta pinzellada tant bonica que ha deixat al nostre disc!

D'altra banda dir-vos també que el procés d'enregistrament de les guitarres també ha finalitzat i podem dir que ara ja comptem amb tota la base d'acompanyaments del disc. A partir d'ara, a part de començar a gravar la veu, ens anirem dedicant a polir-ho tot plegat i a afegir-hi detalls per completar els arranjaments. Seguireu tenint notícies!

El còmic satíric


El
còmic pot ser, també, una barreja d'expressió artística i instrument de denúncia i crítica social. Injustament se l'ha titllat de producte de masses sense cap mena de consideració ni de mínima atribució cultural. El còmic satíric, a ulls de la societat, pot ser més corrosiu que el millor article d'opinió d'un analista, perquè la imatge al servei de la comunicació arriba a transmetre fàcilment missatges de contingut complex i profund. Esdevé una càrrega de rebuig cap a situacions injustes que alimenta l'actual sistema de consum, polític i/o social que ens adoctrina i ens fa inofensius perquè sovint hem renunciat a la reivindicació i a la lluita de molts dels nostres drets individuals i col·lectius. Tan és així que el còmic és objecte de permanent persecució, censura i repressió en països amb carències democràtiques elementals.

192 Centenari de l'estelada (3)


Avui és 5 de setembre i, amb l'adhesió de Berga, ja són 65 els ajuntaments del Principat que han anunciat que el proper 11 hissaran la senyera estelada.

És un nombre considerable (malgrat que manifestament insuficient, és clar) per la qual cosa renuncio a relacionar-los tots. Podeu fer el seguiment d'aquesta iniciativa a través del web de la Comissió del Centenari de l'Estelada o del Racó Català.

Si cliqueu a + Vull llegir la resta de l'article podeu veure un interessant muntatge audiovisual que està penjat al web del Centenari.



(...)

Àngel Colom 2.0

Àngel Colom [wiki] era dirigent d'ERC en una època en què això d'Internet i les noves tecnologies estaven per arribar. Va fer activisme i política en una societat molt diferent a l'actual. Actes i presència en els mitjans tradicionals eren l'única manera de donar-se a conèixer. El carrer, la premsa, la ràdio i la televisió, i para de comptar. Colom va deixar Esquerra, es va retirar de la primera línia política, va marxar al Marroc i després d'una bona colla d'anys ha tornat a Catalunya. Ara, però, milita a Convergència, i no pas a Esquerra, però pretén refer ponts entre uns i altres Però la gran diferència és que Colom retorna a la primera línia amb un escenari radicalment canviat. Ningú no entendria avui la política catalana sense Internet. Ningú no entendria la comunicació política sense la xarxa, sense les noves tecnologies. Els mitjans de comunicació han canviat, i de quina manera! Les possibilitats de contactar amb gent, també. El correu electrònic, els missatges de mòbil, els fòrums, els xats, els grups, els blocs, les webs i infinitat d'eines de la web 2.0, de la xarxa social i participativa. Tot això és el que es troba, en plena explosió, Àngel Colom en el seu retorn a Catalunya, a la Catalunya del postpujolisme, del postmaragallisme, de la ressaca estatutària... I què ha fet Colom? Doncs posar-se les piles i entendre que si vol tornar a l'activitat, a l'agitació i la mobilització en l'espai nacional, només ho aconseguirà amb les noves eines, els nous canals i, si molt m'apures, un nou llenguatge. D'entrada, ha enviat correus electrònics i s'ha comunicat amb les persones amb qui ha recuperat el contacte en sopars i actes reduïts. Després ha accedit a escriure en un bloc a quatre mans en la blocosfera de la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas. També ha creat un perfil al Facebook, i un altre perfil al hi5, dues xarxes socials. I properament farà un bloc personal i polític. En definitiva, que l'Àngel Colom que ha tornat és 2.0.

Venus la Universal

Amb el nom de la firma Venus la Universal, que la Sara Pérez comparteix la propietat amb René Barbier fill, treia fins ara dos interessants vins: el Venus i el Dido. I dic fins ara, perquè a la recerca de vins de garnatxa blanca, m’he trobat aquestes vacances que la família s’ha fet gran amb un nou Dido, en aquest cas de Macabeu i Garnatxa, molt ben aconseguit, del qual desconec  els percentatges de cada vi, però la garnatxa blanca amb les seves característiques hi són molt presents.

Sempre he estat un fan del Dido, un vi de raïm collit amb una certa maduració que el fa un vi saborós i força golós, amb molta fruita però també torrats, que sempre he trobat al seu punt al cap d’un any d’haver sortit i que aguanta bé uns anys més, la garnatxa està ben acompanyada pel merlot i el cabernet. (continua....)

(425) 6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l’autodeterminació del pobles (3)

Més imatges del preparatius de la diada per l’autodeterminació dels poble, demà a Blanes els Països Catalans seran presents, des de la cultura a la música, els moviments socials i civils dins una jornada en defensa dels drets dels pobles a decidir.

 

Aquesta III diada consolida un projecte de diferents entitats gironines que treballant per assolir el repte de la llibertat com a poble. Som una nació i volem un Estat propi.

 

Amics de l'Ebre

En un país que etiqueta de seguida les persones. Enmig d'una actualitat literària que determina molt el lloc de procedència. Des del nostre racó de món particular... avui em ve de gust celebrar un parell d'amistats recents que tinc a les Terres de l'Ebre, just al lloc on des de fa una bona colla de generacions van partir els meus avantpassats Pinyol.

Potser és per això que allí m'hi sento tan bé. Per això i perquè les persones d'aquelles terres són realment acollidores.

Gràcies al totpoderós internet un dia vaig contactar primer amb l'Emigdi Subirats, un autèntic activista cultural i literari que, si el nostre fos un país normal, els dirigents el tindrien segur d'obligada referència. Com a conductor d'un programa literari a l'emissora de ràdio Antena Caro, que us recomano d'allò més i que es diu Lletres Ebrenques, tal dia farà un any que vaig tenir l'honor d'afegir-me a la nòmina d'autors entrevistats. Un detall que no li podré agrair mai prou. Ni aquest ni el convit posterior per tal que inaugurés la II Fira Literària celebrada a Jesús en honor de Joan Cid i Mulet, una trobada que em va permetre, entre d'altres, de conèixer la Dolors Queralt (una de les millors regidores de cultura amb què m'he arribat a topar) i el Jesús Maria Tibau, un altre lletraferit, blocaire incansable i narrador excel·lent.

Si per facilitar la meva estada a Jesús en el seu moment l'Emigdi m'obrí les portes de casa seva, aquella Fira Literària em serví per entrar de ple en el món literari i blocaire del Jesús Maria Tibau, amb qui he consolidat després una esplèndida amistat animada pels jocs constants entre les nostres dues darreres novetats literàries.

I després de l'allau de correus electrònics que han anat posant els fonaments més sòlids i perdurables a l'amistat amb l'Emigdi i amb el Jesús Maria, aquest darrer agost vaig tenir l'ocasió, el privilegi, el plaer i la satisfacció de compartir llibre i dia amb els dos en el marc de la III Trobada d'autors ebrencs, celebrada a Vall-de-roures i Fondespala el passat 10 d'agost.

Va ser una meravella compartir la trobada literària i em va produir una il·lusió molt gran publicar un conte dins el recull El riu que parla (Aeditors, 2008), presentat en el marc d'aquella trobada.

De projectes literaris, blocaires i culturals, segur que en vindran més. L'Emigdi i el Jesús M. tenen tanta empenta que qualsevol no es deixa portar. Però en el fons del fons queda...

Gran concert de Ruper Ordorika a Manuel

Ordorika va vindre al CCOM fa un poc més d’un any a presentar-nos el seu disc “Memoriaren mapan” i fou fantàstic; no només escoltar tan a prop la seua música i la seua imponent veu, sinò poder conversar amb ell una bona estona. Des d’aleshores, com ja férem quan ens visità Jabier Muguruza, ens trobem una miqueta més a prop d’Euskadi i esperem que aquesta relació dure anys i anys.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Oriol Izquierdo

Oi?

Oriol Izquierdo

"Los Magos y los llullus"

Joan-Carles Doval

PICAP

Joan-Carles Doval

DARRERA SETMANA

Miquel López Crespí

Literatura catalana moderna - Illes

Miquel López Crespí

La resistència antifranquista a Mallorca

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA