La trappola

La trappola che non acciuffa niente

Els homenets de groc

• latrappola
• enllaç permanent
• Àsia
• divendres, 5 de setembre de 2008 | 17:47h

És molt difícil entendre la cultura política de països com Tailàndia. Per raons de llengua, habitualment només pots accedir a la informació mitjançant el filtre de l'anglès, i això pot esbiaixar marcadament el resultat final. Tampoc és gaire fiable el guiatge d'un natural del país que, o bé te'l pots trobar en un extrem, o bé et pot sortir indiferent. Però si observes atentament, sempre es poden entendre algunes actituds socials que són comunes a tot al planeta.

Era el setembre de l'any 2.006, turistejàvem una mica per Bkk (Bangkok), i entre tràfic anàrquic, suors europees, escarbats urbanites i cruixents -quan els trepitjaves distretament-, i mercats escandalosos que hostatjaven unes ratotes gegantines, ens sorprenien aquells homenets vestits de groc que trobaves arreu. Eren joves, vells, dones, adolescents, de tota edat o condició social. Era gairebé una meitat de la població que podies aubirar de color sofre, pels carrers atrafegats i pudents. N'eren tants que fins i tot veies alguns turistes amb l'uniforme daurat, que equivocadament, suposaven tradicional del país. Fins i tot vam pensar d'imitar aquella moda groguenca i comprar la samarreta a qualsevol mercat, però abans, vam tenir la bona pensada de  preguntar el significat a una noia jove que ens va indicar que aquell era el color de la monarquia. Així vam anar entenent que allò era una reivindicació política.

Al tard, quan ja estàvem ben deshidratats i esgotats d'aquelles calorades tropicals, vam anar a parar per casualitat a un fresc i tranquil parc on reposar. L'espai ens el vam trobar ocupat per aquella munió d'homenets grocs. Entretinguts practicant esport els veies eficients corrent amunt i avall amb una perfecció de formiguer. Al centre feien aeròbic, d'altres jugaven a futbol, uns que feien jogging, altres tennis de taula. Tothom en moviment, i nosaltres, esgotats, ens ho miràvem perplèxos asseguts en un banc, sense entendre si allò era la versió tailandesa de la fleuma del DYR, o tot plegat tenia un rerefons de pàsqua militar. Amb tot, l'espectacle era agraït i vam fer uns bons farts de riure amb alguns curiosos que volien saber, amb somriure fixe, d'on érem, d'on veníem i on anàvem. L'endemà preníem l'avió cap Hanoi, pocs dies després un vellet americà, d'origen vietnamita, ens advertia que a Tailàndia hi havia hagut un cop d'estat.

El populisme és el feixisme del segle XXI. Podeu llegir al Wikipedia, en anglès, l'entrada del PAD (People's Alliance for Democracy) i l'apunt "Tailàndia, militars i corrupció" de com ho veia aquells dies.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article