
No escrivia res des del 7 de juliol. Prop de dos mesos...
Les raons del silenci han estat dues: una personal, he fet vacances, i una política, la necessitat de païr un curs polític intens, excessivament intens.
Després dels 20 dies de vacances d'agost, de tornada a la ciutat i fent una reentrada progressiva a la feina. I també, a la política. Però tranquils, no us atabalaré amb un post polític, per tres raons:
1. Perquè, pel poc que he llegit en uns quants diaris endarrerits i per les primeres trobades amb amics i companys, la situació del país i de la política del país està entrant en un punt crític, -en el sentit etimològic del terme-, i necessito una mica de temps i de perspectiva abans de deixar anar un comentari tòpic, insubstancial o previsible.
2. Perquè, com deien fa poc uns sociòlegs, Catalunya està en estat de perplexitat. I jo també, tant pel que apuntava en la primera raó, respecte al país, com pel que veig a dins del meu estimat partit.
3. Perquè aquests 20 dies de vacances, lluny de Barcelona, de la feina, del partit i de la política, han estat autènticament regeneradors i prefereixo parlar-vos d'aquestes vivències.
Els amics de la carnassa hauran d'esperar uns dies. Ho sento!
Peu d'imatge: Vista de l'antic convent dels Servites a Montan (Alt Millars)