Testenguaret.

Sous les pavés il y a la plage.

Un dia al Bioparc de València

• Testenguaret.
• enllaç permanent
• Tubs
• divendres, 5 de setembre de 2008 | 23:25h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

No tots els repressaliats tenen un tret al bascoll

• Testenguaret.
• enllaç permanent
• Retroenllaços.
• divendres, 5 de setembre de 2008 | 12:51h

Morir-te de fàstic, o d'acollonament, o en la ruïna, o morir-te de fam són alternatives al tret al bascoll amb què els falangistes i franquistes despatxaren elements poc proclius al règim de fa 35 anys. Els historiadors han dit, i de segur que ells ho saben bé sense obrir-les, que les fosses del Cementeri General de València mai no poden tenir 25.000 repressaliats, com a molt un de cada deu i que no tots els qui visqueren per eixos temps moriren d'un tret o d'una pallisa. Evidentment que no! També es podia morir de l'angoixa de saber que vivies en un pou negre, podies morir de la tristesa pels teus amics, fills o germans morts al front i també et podies morir de la ronya punyetera que va anar corcant el nostre país fins ara, i per saber això no cal obrir cap tomba, tenen raó!

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Vida Low-Cost I

• Testenguaret.
• enllaç permanent
• Restes de Població.
• divendres, 5 de setembre de 2008 | 00:46h

Als valencians ens han enganyat, a mi també particularment, no d'ara, ni de fa quatre dies, ni de quan començà a guanyar les eleccions el Partido Popular. La cosa ve de lluny, sembla que dels temps del bigotut de Blasco i la Madelón quan començaren a vendre, amb obscures intencions sens dubte, que València era la millor terreta del món. I una merda. I vostés perdonen. Ens vengueren la burra de l'oratge, que si ací no feia mai fred ni calor, que si el clima mediterrani, que si nostre sinyor havia posat el peu en aquest verger i veges per on a la fi acabà gelant-se el ruc i morint-se de calor el tito, això sempre i quan el riu no s'en torne a portar el pont de Gavarda. Contaren meravelles de l'afany dels seus homes i de la gràcia de les seues dones com si  sempre anarem vestits de llauros, i entre uns i altres ens hem acabat creient el conte perquè els senyorets passegen lluents per la marina i nosaltres fent-nos vells esperant torn a l'ambulatori, i encara em diran envejòs!

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article