El Bloc d'en Manel Filella

Testimoniatge i comunicació

Converss al meu "pipican"

• mfilella
• enllaç permanent
• divendres, 5 de setembre de 2008 | 13:07h

En Trapp, el meu gos “cocker”, ja està nerviós perquè s’acosta l’hora d’anar a jugar, que no a fer les seves necessitats fisiològiques, perquè aquestes les fa al pati de casa o, si s’escau, a qualsevol altre lloc però no al  seu “pipican”. Allà hi va per jugar, relacionar-se, fer amistats...
I mentrestant, jo hi trobo també, segons l’hora , veins i potser ja, amics i amigues que freqüenten el mateix indret.
- Avui si que fa calor, eh? Aquests darrers dies com mai... comença sovint la conversa.
- És veritat, aquesta nit era insoportable...

I quines converses més hi tenim? Ui no acabaria pas. Però en selecciono algunes que crec més interessants.
- Desitgeu-me sort que dijous tinc el judici per acomiadament “inprocedent”... ja fa mesos que cobro de l’atur, però ara , espero que es resolgui definitivament la meva situació laboral... – explica l’Engràcia
- Jo també tinc un amic en una situació similar......afegeix en Carles
- Ja ens explicaràs com t’ha anat...eh? replica en Manel

Sabeu què..?-diu en Xavier- a la meva escala ahir van entrar lladres i es van emportar les coses de valor que van trobar...Vam haver d’avisar la policia i els mossos d’esquadra. Eren uns “sudamericans” i uns “romanesos”. Aviat haurem de posar “alarmes” als pisos...
- A mi em van entrar ara fa dos anys, per la nit, i ni me’n vaig assabentar. El meu gos un “labrador” tampoc li va cridar l’atenció. No sé pas com ho van fer per no cridar l’atenció.

Ja he comprat el cadellet “labrador de color marró”. Ho he fet per internet i ara estem arreglant “els papers” perquè me’l puguin portar sense problemes (vacunes..etc.)
- I quan et va costar ?
- 1.300€...una mica car, però val la pena. El seu pare és preciós i premi nacional en un concurs de gossos que es va fer l’any passat.

Els veïns del pis de dalt, avui m'han escridassat perquè, com que la meva companya i jo treballem de nit, el nostre gos quan sent qualsevol soroll, es posa a bordar. I clar, nosaltres no sabíem que bordava. Li hem hagut de posar un collaret que fa unes descàrregues i aleshores el gos escamentat ja no intenta bodar més...
També haurem d'insonoritzar ls parets del nostre pis...
- Pobre bèstia...
- I pobres veïns...

Ja us aniré explicant... Com veieu... converses que fan pensar i que difícilment trobes l’ocasió de ser testimoni  de Salvació i Amor....
O és que potser amb la actitud..., paciència...en escoltar, respecte en respondre i les propostes que diexes anar de tant en tant...ja és això del que es tracta...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article