
L'altre dia quan deia que setembre té gust de llibreta nova em van vindre ganes de endreçar una mica el bloc. Amb el resultat que veieu gràcies a la paciència infinita d'F.: jo li donava instruccions: a la dreta, més a la dreta, més altet, aaahí... eixe marronet (marroncino) una miqueta més taronja, més claret... com si fóra una decoradora d'interiors i ell ho convertia en la preciositat de capçalera que tinc ara.
La foto la vam fer quan vam veure el pis per primera volta, és el que tenim davant, el que es veu des del balcó i les finestres, tot i que ara està una mica canviat, però el cel no, el cel encara hi és tot. L'estructura rodona és el gasòmetre, el tenim just davant, a l'altra banda del riu. És una vella relíquia industrial, per sort protegida, d'una Roma que ja no existeix. En aquest any de bloc he posat fotos del gasòmetre moltes voltes, la vaig posar a la primera entrada i a d'altres, vaig posar una foto de Pasolini davant del gasòmetre que m'encanta (va mirar i va explicar eixa Roma com ningú), fa part de la imatge de la perifèria de Roma a moltes pel·lícules dels anys 40 i 50, ací a un fragment de Sciuscià, de de Sica i ací Anna Magnani prop del gasòmetre a Bellissima de Visconti.
A més, he canviat els colorins i he afegit a la dreta una categoria d'enllaços "estic llegint" que intentaré tindre actualitzada (convide a tots els blocaires que m'agraden a fer el mateix, a mi m'interessa saber què llegiu).
No estic molt segura de les lletres del nom del bloc, ja veurem.

ÒSCAR WILDE: "EL MEU PLA DE REBATEJAR-HO TOT" (Converses)