
La mort de Ronnie Drew, un dels fundadors del mític grup de folk irlandés The Dubliners, m'ha remogut quelcom a l'interior. No m'acostuma a passar que la desaparició d'algú a qui no conec personalment m'afecte tant però, quan vaig assabentar-me de la notícia, he d'admetre que vaig patir un puntet de tristesa que gairebé prengué forma de llàgrima als meus ulls.
Drew, una llegenda del Irish Folk juntament amb altres grans com Lyam O'Flynn, Finbar Furey o Paddy Reilly, va abandonar la formació de The Dubliners en 1995, tot i que tornà puntualment en 2002 pel quaranta aniversari de la banda. De fet, ja no estava al grup quan vaig tindre l'ocasió de veure'ls en directe el 6 d'agost de 2006, en l'actuació que feren al Cork Opera House on, per un dia, les pintes de Guinness i el so dels banjos i els whistles van substituir a tenors i soprans.
La veritat és que, malgrat l'absència d'una llegenda com en Ronnie Drew, va ser un dels millors dies de la meua vida. Perdut a la capital del sud d'Irlanda, recorrent indrets de fantasia com l'anell de Kerry o les fantàstiques Illes Skellig, rematar una d'aquelles jornades amb el concert d'uns autèntics ídols va ser massa per a la carabassa.
(Clicka per continuar llegint la crònica i per veure un petit àlbum fotogràfic personal d'Irlanda)
(La imatge és una foto de l'illa Skellig Michael, en la costa oest d'Irlanda, que vaig fer des de la Great Skellig)