Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Octubre 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

FEM DOS LLETRES A MÀ (I VII)

bielmamengual
enllaç permanent
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:53h

LA CARTA

«Quan en una carta començo a fer rectificacions em sembla tot seguit que faig "literatura". [...] Per això les meves cartes són totes malgirbades. L'acte d'escriure és per a mi un fet artístic i, una carta, un acte utilitari. No he sabut mai compaginar aquests dos extrems. La meva correspondència té, literàriament, un valor nul. Hi veig aquesta descurança, aquest voler sortir del pas, l'acompliment d'una obligació. Una carta hauria de ser espontània com el doll d'una font i nítida com un diamant perfecte. Impossible. Per què l'espontaneïtat amb imperfeccions pot sempre més, en mi, que la perfecció estudiada, en les meves cartes? Per què experimento un cert plaer sadomasoquista sabent que aquestes contenen certes imperfeccions i faltes? [...] Potser perquè el meu català l'he volgut espontani, proper al poble, a la llengua senzilla?»

Josep Palau i Fabre

Estic cansat, molt cansat, amic enfora.
Els mots se'm fonen abans d'escriure'ls.
Has de acostumbrar-te a la muerte que llevas, em va dir l'amic mort F. P., quan jo estava enamoradíssim d'ell.
És mal de dur aquest vers esmolat com una gilet.
Emperò la literatura ha de ser això: un tall viu en el lloc més encès, més carnal, més més.
Aprenc sempre seguit a teixir llunyanies i distàncies, la llatra de l'absència.
Els poetes i les dones en sabem molt de les esperes.
Escolt amb atenció els records de futur.
Faig seminaris sobre la solitud de les intempèries.
No em fa por res. Ja ho deia en Blai, no tingueu por, la por és dels animals.
Camín entotsolat sense idees, ni mots, ni frases. Només l'escriptura de les olors, el tacte de les coses, el gust de la terra, la saviesa del veure-hi entre tanta tenebra.

225 Obres al metro de BCN

jvives
enllaç permanent
01. Quotidianitat
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:37h

La xarxa de metro de Barcelona ja té dues parades més; un barri perifèric té una millor connexió amb el centre i amb la resta de ciutat. Concretament són dues parades a la línia 3, la verda, la que agafo cada dia de dilluns a divendres.

L'ampliació la van inaugurar en Nadal, en Montilla i l'Hereu. Ajuntament i Generalitat. Aquests dies n'hem vist filmacions, fotografies, infografies. Tot d'allò més modern i tecnificat.

A la parada on baixo jo també hi ha obres, s'hi construeix un intercanviador. De forma provisional han tancat la sortida que utilitzava diàriament: cap problema, està ben assenyalat!

(...)

La plataforma

adam
enllaç permanent
Manresa
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:25h

Com que als plens de l’Ajuntament de Manresa el públic hi és escàs i com que no em sembla que la poítica municipal la segueixin de prop gaires manresans ni manresanes, potser és poc conegut que a la ciutat tenim un regidor d’un partit que basa tot el seu discurs en el rebuig a l’immigració i a les persones immigrades. Aquest partit és diu Plataforma per Catalunya. I encara hi deu haver menys gent que sàpiga, ni tan sols els seus més de mil votants, que el representant d’aquesta força política al consistori manresà porta 6 mesos sense assistir als plens, ni a les comissions informatives, ni a cap altra de les moltes reunions i activitats pròpies de la condició de regidor a l’oposició. Ha seguit cobrant, això sí, els 843 euros al mes que li paguem entre tots i totes. El cas, però, és que després de baralles internes que no ve al cas explicar, aquest partit ha decidit rellevar al seu atrafegat regidor i substituïr-lo pel que estava situat en el tercer lloc de la llista electoral.

Carinyenes (II)

jordicastells
enllaç permanent
Vi
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:20h

A l’escrit anterior feia unes consideracions sobre aquesta varietat de raïm i els bons vins que donen les carinyenes velles a la D.O. Montsant i sobretot al Priorat. Fetes, doncs, les consideracions oportunes en l’anterior escrit, crec que val la pena referenciar uns quants vins en el cupatge dels quals domina aquesta varietat de raïm.

De la D.O. Montsant, cal pensar en el MAS<>ROIG, un vi que no surt cada any, però que considero molt interessant, i que elabora el Celler del Masroig, que en fa una petita producció, i la carinyena hi és present en un 75%. Als altres vins negres d’aquest celler també hi ha un presència important d’aquesta varietat.

Un dels cellers que ha fet l’aposta de la carinyena com a varietat principal per als seus vins negres, és el Portal del Montsant, el Santbru, amb un 60 % de carinyenes velles, i el Brunus, amb una presència semblant de carinyenes no tan velles.

El celler Acústic dels Guiamets també fa un vi de nom Acústic, on també domina la carinyena, i un altre vi que comparteix el 50% amb el sirà és el Venus de La Universal de Falset.

Les carinyenes del Priorat són paraules majors, un dia m’explicava un conegut enòleg que treballa per un important celler del Priorat, que molts estrangers vénen a conèixer els grans vins de garnatxa que es fan al Priorat i marxen enamorats de les carinyenes.

És difícil no trobar en els cupatges dels grans vins del Priorat una bona proporció de carinyena, però en citarem uns quants, on la varietat d’aquest raïm hi és la dominant. (copiar...)

BONA NIT, ALEXANDRA.

AnnaPortell
enllaç permanent
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:18h

Vaig llegir-li "La rateta que escombrava l'escaleta" durant tres mesos seguits. Era molt petitona, molt.
El guardo com si fos un tresor i mira que és senzill. És d'aquells contes que té un màxim de deu fulls, tapes de cartrò primes amb la forma de l'animal retallat a la part superior. Jo en dic contes de perruquería. Era on els veia i llegia sovint: a la perruqueria del poble, mentre esperava que acabessin de marcar els cabells a la meva mare.
Ens el miràvem a les lliteres, les dues cara avall, ficades dins al llit amb una petita llum al costat. Era a l'estiu.
Mentre jo el llegia, ella mirava els dibuixos i, de tant en tant, m'acompanyava amb la seva veueta per dir el final d'alguna paraula, fent cantarella. Més endavant, van ser els Tres porquets, explicats de memòria.
Durant uns quants anys varem explicar-n'hi molts, però ara, mira-te-la! només vol companyia i algún conte de gran: les coses que fèiem nosaltres quan érem petits, la nostre escola, el meu avi...
Ara mateix ho pensava: jo no recordo els meus pares explicant-me contes ni cap altre mena de cosa quan anavem a dormir. Diria que un bona nit i prou...Del petò i la mossegada de galta del meu pare si però, quan ja havia passat una bona estona.

Autonomia i finançament ( 6 ) Llocs de treball públics per Comunitats Autònomes.- L'Espanya catalana paga el plus de funcionaris dels altres.- Equitat o viure de l'Estat pagant els altres pobles ?

Llocs de treball públics son sous, imposts i economia

Mireu el personal funcionari i laborals de les administracions públiques d'espanya i per comunitats autònomes a 01.01.08
en relació amb la població total i de cada CA d'01.01.08.

Mireu què donaria si hi hagués equitat / igualtat de funcinaris i llocs públics per Mil habitants entre les CA.

Mallorca, València i Mallorca tenen un dèficit de llocs públics sota la mitjana espatarrant. També hi ha altres CA deficitàries.

Castella i especialment Madrid - capitalitat - i Extremadura son llocs destacats de supradotació per sobre de la mitjana.

Per equitat caldria fer la descentralització i descocentració dels poders i de la capitalitat d'Espanya.

En finançament cada CA ha de rebre de dotació un tant igual i equiparat per funcionaris per mil habitants. Si una CA estalvia sper bona gestió es queda els estalvis.

A qui estima Gilbert Grape, en paraules de Joan Margarit

antonicasals
enllaç permanent
Fragments
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:04h

Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula, que en anglès duu el títol de What's eating Gilbert Grape?. Tot i que té 15 anys, ja que és del 1993, fins ara no l'havia vista.
Es tracta d'una obra alhora dura i tendra, com molt bé diu Joan Margarit en el seu poema, que podreu llegir sí continueu amb l'apunt.

(segueix)

La foto (incompleta) de la unitat

sgordillo
enllaç permanent
Relat diari
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 22:00h

¿Qui hauria de dir que el President José Montilla reuniria els expresidents de la Generalitat Pasqual Maragall i Jordi Pujol i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera per fer-se una foto d'unitat d'enorme càrrega política? Un front català de gran significat, el d'aquest dilluns al Palau de la Generalitat, la setmana després de l'acord unitari de finançament a la cambra catalana. Montilla [web], la roca, tira endavant i no hi ha qui el pari. Una foto que ell es pot permetre, però que a Maragall [web] li haurien retret fins i tot els seus. Montilla pujoleja, i Pujol [web] correspon, en una mena d'idil·li que uneix dues visions molt diferents que van convergint encara que sigui per la força del càrrec, el pes de la institució i la necessitat de la responsabilitat compartida. Aquesta foto d'avui té molta profunditat. Però precisament perquè estem davant del miratge del 30-S i perquè la unitat ha estat clau a l'entorn de la cambra catalana, no entenc l'absència de l'actual President del Parlament, Ernest Benach [bloc]. ¿Ha estat una absència intencionada del President Montilla? Si és així, és una autèntica llàstima, perquè Benach, agradi o no, és el president de la cambra que va aprovar l'Estatut del 30-S i de la cambra que, en aquesta següent legislatura, ha de vetllar per evitar els incompliments, que no són ni seran pocs. Una gran foto, però incompleta o no-íntegra, com vulguin. ¿Potser és perquè el President Benach és l'únic d'aquests polítics en actiu, a part del President Montilla?

El GOB i la destrucció de Mallorca: el Segon Cinturó

anselm
enllaç permanent
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 21:44h

El GOB considera que amb la proposta del Consell de Mallorca no es pot pretendre resoldre el problema dels accessos a Palma quan el vertader problema és la manca de transport públic.

Una nova carretera, via connectora o 2on cinturó és al cap i a la fi, una nova aposta pel transport privat.

El problema no és manca de carreteres, el problema és excés de cotxes. És per això que l'alternativa al col•lapses actuals no és construir més carreteres – tot i tenir-hi un hospital en construcció sense tenir els accessos resolts- sinó aportar propostes integrades i globals a la problemàtica de la mobilitat.

Aquestes propostes han d'assumir la totalitat de la problemàtica dels accessos a Palma, i per tant plantejar solucions, no des de l'àmbit sectorial aïllat de "carreteres" sinó des de la globalitat de la problemàtica de la mobilitat, i per tant, han d'integrar i donar prioritat al transport públic.

Una nova carretera, via connectora o 2on cinturó és al cap i a la fi, una nova aposta pel transport privat. A més, constitueixen solucions puntuals que a la llarga generen més congestió i per tant una nova necessitat de més infrastructures, crean un cercle viciós del que només es pot escapar apostant, quan abans millor, per un transport públic efectiu.