
Ma mare ja m'ho deia, això: ves a espai amb qui t'ajuntes! I jo, dessentit, allà estava el dissabte entre un que parlava del futur d'un passat imperfet sense remei, i l'altre que assegurava que la A no era àtona, sinó tònica però que no duia ginebra.
A Assumpció li ho vaig dir: ja no escriuré res més perquè estic acovardit. O amedrentat.

ÒSCAR WILDE: "EL MEU PLA DE REBATEJAR-HO TOT" (Converses)