Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

El GOB i la destrucció de Mallorca: el Segon Cinturó

• anselm
• enllaç permanent
• dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 21:44h

El GOB considera que amb la proposta del Consell de Mallorca no es pot pretendre resoldre el problema dels accessos a Palma quan el vertader problema és la manca de transport públic.

Una nova carretera, via connectora o 2on cinturó és al cap i a la fi, una nova aposta pel transport privat.

 

El problema no és manca de carreteres, el problema és excés de cotxes. És per això que l'alternativa al col•lapses actuals no és construir més carreteres – tot i tenir-hi un hospital en construcció sense tenir els accessos resolts- sinó aportar propostes integrades i globals a la problemàtica de la mobilitat.

Aquestes propostes han d'assumir la totalitat de la problemàtica dels accessos a Palma, i per tant plantejar solucions, no des de l'àmbit sectorial aïllat de "carreteres" sinó des de la globalitat de la problemàtica de la mobilitat, i per tant, han d'integrar i donar prioritat al transport públic.

Una nova carretera, via connectora o 2on cinturó és al cap i a la fi, una nova aposta pel transport privat. A més, constitueixen solucions puntuals que a la llarga generen més congestió i per tant una nova necessitat de més infrastructures, crean un cercle viciós del que només es pot escapar apostant, quan abans millor, per un transport públic efectiu.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Els eurocomunistes del PCE i el PSUC contra la unitat dels treballadors (memòria històrica de la restauració borbònica)

• anselm
• enllaç permanent
• dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 09:08h

La consolidació de la divisió sindical 

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

 

 

 

 

Cap a l'estiu de 1977, al cap d'anys i més anys de lluita en favor de la coordinació dels consells de fàbrica i veïnals (els organismes assemblearis del tipus de les lluites de Vitòria) que en els darrers temps del franquisme s'havien anat estenent per tot l'Estat; després d'impulsar quasi en exclusiva el combat per la unitat de classe obrera enfront la patronal (en defensa de la Central Unitària de Treballadors i que nosaltres anomenàvem CUT); una part majoritària de l'OEC decideix entrar dins CC.OO. per a provar de reforçar-ne el caràcter assembleari i de moviment socio-polític que comença a perdre's sota la influència nefasta del PCE al si del moviment obrer. Alhora es vol ajudar els sectors d'esquerra que feia temps lluitaven dintre de CC.OO., i reforçar així les tendències unitàries enfront els partidaris de la divisió sindical. [Continuar]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article