Mortadel·la casolana

L'embotit de sempre amb un toc 'chic'

BONA NIT, ALEXANDRA.

• AnnaPortell
• enllaç permanent
• dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 23:18h

Vaig llegir-li "La rateta que escombrava l'escaleta" durant tres mesos seguits. Era molt petitona, molt.
El guardo com si fos un tresor i mira que és senzill. És d'aquells contes que té un màxim de deu fulls, tapes de cartrò primes amb la  forma de l'animal retallat a la part superior. Jo en dic contes de perruquería. Era on els veia i llegia sovint: a la perruqueria del poble, mentre esperava que acabessin de marcar els cabells a la meva mare.
Ens el miràvem a les lliteres, les dues cara avall, ficades dins al llit amb una petita llum al costat. Era a l'estiu.
Mentre jo el llegia, ella mirava els dibuixos i, de tant en tant, m'acompanyava amb la seva veueta per dir el final d'alguna paraula, fent cantarella. Més endavant, van ser els Tres porquets, explicats de memòria.
Durant uns quants anys varem explicar-n'hi molts, però ara, mira-te-la! només vol companyia i algún conte de gran: les coses que fèiem nosaltres quan érem petits, la nostre escola, el meu avi...
Ara mateix ho pensava: jo no recordo els meus pares explicant-me contes ni cap altre mena de cosa quan anavem a dormir. Diria que un bona nit i prou...Del petò i la mossegada de galta del meu pare si però, quan ja havia passat una bona estona.

• Comentaris: 11
• Vull llegir la resta de l'article