El meu país d'Itàlia

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Octubre 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

nobel

marieta
enllaç permanent
coses que passen
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 14:30h

Normalment m'interessen poc els premis Nobel, a banda del de literatura i el de la pau, però enguany estic molt contenta també amb el de medicina. Òbviament estic contenta que hagen donat el premi als dos metges francesos que van descobrir el virus de la sida. Però, sobretot, estic personalmentmolt contenta de la meitat del premi que ha anat al senyor Harald zur Hausen, que als anys 70s va intuir que hi havia una relació entre el virus del Papil·loma i el càncer de coll d'úter i que, malgrat que la seua intuïció anava contra tot el coneixement mèdic de l'època, va seguir investigant i va descobrir que el 95 per cent dels càncers de coll d'úter (el segón més freqüent entre les dones dels països desenvolupats) tenien a veure amb el virus del Papil·loma. Això va permetre desenvolupar sistemes de prevenció precoç del tumor (precocíssima, te'l pots traure de damunt abans de que es desenvolupe, en fase pretumoral) abaixant espectacularment la mortalitat i, darrerament, el desenvolupament d'una vacuna, que podrà fer que les generacions més joves de dones no l'hagen de témer.

Gràcies senyor Harald zur Hausen, moltíssimes gràcies.

PS: No deixeu la citologia per a l'any que ve...una a l'any, que no se sap mai.

1930

marieta
enllaç permanent
records heretats
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 08:00h

Algunes de les persones de qui es parlava a casa i s'explicaven històries quan jo era xicoteta, així, convertits en personatges, formen part de la meua infància de la mateixa manera que les set cabretes i el llop que se les va menjar.
Un dels meus preferits era un encantista que es deia el rei del betum. Es deia així perquè havia fet diners amb una partida molt gran de betum. Explicaven que era molt simpàtic i explicava històries divertides als nens. Sempre anava molt mudat però molt brut i menjava fins i tot els ous ferrats amb guants blancs (bruts). La meua història preferida del rei del betum que em feia explicar sovint era la d'una vegada que estava dinant a un lloc molt fi de Barcelona i unes senyoretes d'una taula veïna estaven mirant-lo malament i remugant pel seu aspecte i potser per com menjava. Ell se'n va adonar i quan li van traure la fruita, les va deixar boca-badades pelant amb tota delicadesa i elegància i amb forquilla i ganivet la taronja. Quan va acabar de pelar-la, i amb les senyoretes més boca-badades encara, sense cap delicadesa i sense coberts, va agafar la pell i se la va menjar.