Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

Factor Miqui Puig

• esoriguera
• enllaç permanent
• paranoia musical
• dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 14:08h

Mai havia sentit una simpatia especial pel senyor Miqui Puig. Sort que la bonica història es repeteix: per afers laborals, he sentit, ressentit i escoltat el seu darrer disc. Primer amb poques ganes, després amb unca mica de recel, i finalment... me'l quedo. Hi ha bones cançons.

A més de les cançons, és un treball on confessa que li agraden les persones normals, tan normals com una barra de pa. Què més es pot demanar?

[Si aneu al seu MySpace per tenir una bona banda sonora mentres llegiu aquest post, us aconsello que clickeu a la cançó "Impar (Mitad Hooligan)" –serà que aquesta meitat xunga m'identifica?– o "Mal Pero Acostumbrado". I si sou com jo i esteu carregats de prejudicis, doneu un parell d'oportunitats als temes, perquè la rabieta es vagi calmant en la primera escolta, i el sentiment vagi aflorant a la segona, o tercera, o quarta]

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article