Cercador per data
Divendres, inauguració de nous regadius a LlÃria
El
delegat del Govern, Ricardo Peralta, el president de la SEIASA de la
Meseta Sur, Francisco Rodríguez, el director general de l'Aigua de la
Generalitat, José María Benlliure, i l'alcalde de Llíria, Manuel
Izquierdo, assistiran demà a la inauguració de les obres de
modernització dels regadius de la Comunitat General d'Usuaris del Canal
Principal del Camp del Túria en el municipi edetà.Aquestes actuacions de la SEIASA han permés la transformació de 7.721 hectàrees a reg localitzat, beneficiant a 5.352 regants.
L'acte tindrà lloc el divendres, 7 de novembre, a les 11.30 hores en el Camí dels Frares s/n, Llíria.
més notícies a www.edeta.cat
- Comentaris: 1
Eleccions americanes (2)
(segueix)
Obama, un cas d'apropiació indeguda
Una altra de les reaccions que contribueix al sabor agredolç és l'apropiació indeguda de la figura i de l'èxit del candidat demòcrata. Fa mesos, quan Obama va desbancar Hillary Clinton, el dirigent del PSOE José Blanco, àlies Pepiño, va escriure al seu bloc un apunt memorable en el que literalment deia que no s'havia pronunciat sobre la seva predilecció pel senador afroamericà "per no interferir" en el procés de primàries del Partit Demòcrata. Ahir, sentint Leire Pajín [bloc] a Catalunya Ràdio, vaig tenir una impressió de vergonya aliena semblant [Obama]. La jove dirigent del socialisme espanyol va venir a dir que Obama havia guanyat perquè l'havia fet guanyar Zapatero, i llavors va enllaçar amb la idea recurrent segons la qual estem davant d'un tiempo nuevo. O sigui, que Obama guanya perquè era el candidat del PSOE i perquè era el rival del republicà Bush, enemic declarat de Zapatero, i del seu successor a la cursa presidencial McCain. El surrealisme arriba a extrems com assistir a la forçada satisfacció del PP, que per boca de Jorge Moragas venia a dir tres quarts del mateix, és a dir, que Obama era el candidat del carrer Génova. El diputat conservador català i mà dreta de Rajoy a la seu del PP estava orgullós de la victòria del candidat que representa un canvi radical respecte Bush, el mateix de la foto de les Açores acompanyat d'Aznar i Blair.
Si provoca un cert rebuig l'apropiació que el PSOE i el PP fan d'Obama, encara indigna més el paper de determinats mitjans de comunicació del país. Sembla increïble que per anar a Grant Park des de qualsevol racó del nostre país calgui passar indefectiblement per la Puerta del Sol o La Moncloa. La mania d'incloure la versió monclovita o, per defecte, espanyola en el relat del tomb històric protagonitzat pels Estats Units i per Obama demostra un provincianisme escandalós. Que les relacions entre el govern de l'Estat espanyol i la nova administració nordamericana milloraran és evident, i té un interès periodístic diguem-ne que opinable en aquest punt de la pel·lícula. Ja tindrem temps d'aprofundir-hi. Però que Catalunya i els seus mitjans -especialment els públics- hagin d'interpretar la victòria d'Obama en funció del balanç que en faci La Moncloa o determinats dirigents polítics espanyols no té ni solta ni volta. Que primer ens expliquin Obama des de Catalunya. O des d'Europa [ACN: El Parlament Europeu demana a Obama que faci un discurs en el seu plenari]. Però caure en la perversió d'aquell eslògan de campanya segons el qual "si guanya Zapatero guanya Catalunya" i convertir-lo en un "si guanya Obama guanya Zapatero" o, més ridícul encara, "si guanya Zapatero guanya Obama", és una tonteria molt grossa. Bàsicament perquè Espanya és aquell país que s'ha d'agenollar per ocupar una cadira al G-20 i ha d'entrar per la porta del darrere en el teatre aquest de la refundació del capitalisme. Com si la refundació depengués de Zapatero i del seu tarannà.
(El vídeo que acompanya aquest apunt és del vídeobloc d'Artur Mas. El dirigent nacionalista s'hi ha llençat de cap, a la vinculació amb el triomf d'Obama. Però, cal dir-ho tot, en el seu cas l'aposta és coherent amb d'altres de menys exitoses mediàticament parlant com la seva vinculació amb anteriors candidats demòcrates com Al Gore i Kerry.)
- Comentaris: 1
(47) Portugal - Faróis de Portugal - Farol Ponta do Pargo (Madeira) - 11
Fitxa tècnica Emissió de Correios de Portugal del 19 de juny de 2008. Valor facial de 0,61 €. Disseny d'Acácio Santos. Format de 40 x 30,6 mm. Imprès en offset. Referència 20081930199.
Comentari segell Segell dedicat al Farol Ponta do Pargo a Madeira. En aquest cas, com el de les Açores, el valor del segell és de 0.61 €. A més de Portugal en el segell també hi figura la denominació Madeira. Està situat a la punta oest de l'illa. Aquest far va entrar en funcionament el 5 de juny de 1922. Electrificat el 1958 amb grups elèctrogens no va ser fins el 1989 que va ser connectat a la xarxa elèctrica (clic damunt del segell per veure'l més gran)
TRASSIBERIAN
La presència d’en Eduardo Noriega garanteix quelcom interessant en qualsevol pel•lícula on sigui present. Aquesta intriga ambientada en el famós tren transsiberià fa recordar a un altre pel•lícula, “Mans Buides”, a on el mateix actor sobreviu esplèndidament en l’espès univers de l’estació de tren de Perpinyà. De Transsiberian recordarem l’ambientació fosca, freda i dura de la vida quotidiana de personatges anònims que pugen i baixen del tren. La història de traficants, policies corruptes i bales de fogueig ja l’hem vist moltes altres vegades.
SirÃ
Al començament de la incorporació de les varietats de raïm amb més anomenada o prestigi internacional, es va donar el debat de si era o no era legítima la incorporació d’aquestes noves varietats. Els arguments eren de pes, tant per part dels defensors com per part dels detractors. Jo personalment penso que és molt interessant preservar i buscar la forma de fer el millor vi possible amb les varietats que han esdevingut tradicionals a cada lloc, al mateix temps que es fan apostes per la introducció de noves varietats, sempre que aquestes tinguin una bona adaptació i en molts casos potenciïn més els vins d’una zona determinada del nostre país.
El model, el tenim una mica a l’estat francès, que al costat de A.O.C., amb immutabilitat de les varietats reconegudes, hi ha altres A.O.C. que han admès noves varietats, com en el cas de Llengua d’Oc i costers del Rosselló.
D’aquestes noves varietats, segurament el temps en farà una tria natural, però personalment he de trencar una llança a favor del sirà, o syrah en francès, i la seva aportació en alguns vins del nostre país. (continua...)
- Comentaris: 2
"fer que la independència deixi d’estar orfa polÃticament" BIC 1282
04 novembre 2008
La paraula por no existeix per Catalunya Acció
Voldria
parlar-vos de la por; i més concretament, de la por dels catalans. Algú
es preguntarà: però els catalans, tenen por? Doncs bé, en certa mesura,
sí.Sovint observem com hi ha tantes persones que canvien de llengua davant d’un interlocutor que parla la llengua dels colonitzadors espanyols i francesos. Molts es pregunten com es pot defensar la nostra llengua davant d’aquest eixam de desertors lingüístics que poblen el país. La resposta, ben segur, no pot recaure només en una explicació. Tot i això, sí que és necessari recordar que, després de tres segles, els catalans hem estat un poble sotmès contínuament a la tirania de la por.
Tant ha estat així, que el que recollim avui és el fruit d’una persecució constant que encara patim com a poble, com a llengua i com a individus amb caràcter i personalitat diferenciada.
La por és el resultat d’una estratègia que no té res d’innocent. Sigui per la força de les armes primer, a fi d’imposar-se sobre un país aliè; sigui amb legislació que obviï la legislació original, la finalitat última és infringir en la població de la colònia l’hàbit de la por, i fer-ho per tal que aquesta població l’adquireixi i l’interioritzi fins al punt de creue’l un comportament absolutament normal i inconscient. La por sí que pot ser inconscient, però la por mai no pot ser normal.
De fet, però, com voldríem que no tingués por un poble que ha estat sotmès a guerres, assassinats, persecucions, càstigs i escarnis públics, saquejos i il·legalitats constants durant tres segles de manera persistent i continuada? Pocs pobles han patit una persecució tan ferotge pel simple crim de ser un poble amb personalitat pròpia. A la Mediterrània, per exemple, podem trobar un cas similiar amb la persecució a què ha estat sotmès el poble jueu.
Malgrat això, com expliquem que avui el percentatge de catalans que votarien a favor de la independència és més alt que mai? Aparentment, si jutgem per certes actituds que ens parlen d’una por presumptament adquirida, semblaria que també la necessitat d’independitzar-se provocaria un cert recel. I és segurament per això, per la necessitat de posar fi a tot el que ha provocat aquestes pors, que és quan és més es manifesta la urgència de dir prou i plantar el maltractador. Però, qui comença?
La paraula por no existeix per Catalunya Acció. I nosaltres estem a punt.
A punt per iniciar un procés de trencament definitiu amb Espanya i França.
A punt per trencar definitivament amb el maltractador i amb tots aquells que, des de Catalunya, hi col·laboren.
A punt per fer que la independència deixi d’estar orfa políticament i començar el viatge que ens durà a onejar la senyera juntament amb la resta d’estats d’Europa.
A punt per demostrar a Espanya, a França i a tot el món que mai, mai, no es pot destruir un poble vencedor.
Albert Ubach
Catalunya Acció - Alt Empordà
Pensament col·lectiu?
Com una persona de color que mai ha desenvolupat tasques de govern s'ha convertit en la persona més poderosa del món? El yes, we can té alguna cosa a veure amb el pensament col·lectiu?
- Comentaris: 4
A propòsit d'un mercat majorista de fruites i hortalisses: Adelaide / El Born
Els australians del sud s'enorgulleixen de ser l'únic territori en tot el continent que no va acollir convictes. És cert, però no del tot, ja que el senyor Edward Gibbon Wakefield, l'any 1830 va promoure una colònia planificada per homes i dones lliures que volguéssin marxar a Austràlia, però ell mateix era un convicte a la seva Anglaterra natal ! El seu plà no va funcionar, però el resultat va significar una nova colònia a l' Austràlia Meridional i una Ciutat agradable com és Adelaide. Vaig passar dos díes en aquesta Ciutat; em va agradar; molts parcs, carrers amples, un centre comercial molt bonic, escultures al carrer, moltes esglèsies, edificis colonials bonics. Però el seu mercat majorista, obert a partir de les cinc del matí, em va recordar vells temps.
- Comentaris: 4
El grill i la llavor helicoïdal
De bon matí he estat un quart d'hora mirant la mar de cara, mentre esperava l'autobus. Avui duia retard. És una tasca hipnòtica mirar la mar.
Els fanals del passeig, de coll llarg, semblen sorgir de l'horitzó que la mar els hi marca, com norais. La mar, encara grisa, pareix que s'ha d'abocar tota damunt nosaltres, en qualsevol moment. Ben mirat és com un miracle que no ho faci.
L'agranador aplega les fulles dels lledoners i les xacarandanes que fan un ball neguitós a les rajoles quadriculades i enfosquides, talment pastilles de xocolata. Tot just l'al·lot arreplega les darreres fulles ja se li formen remolins un altre pic a les primeres. Però, impassible, decideix capriciosament quan ja basta de granar. No ens mira. Ho fa com si dugués el compte.
Un paraigua groc assenyala el punt on la premsa gratuïta escampa les noticies que ha triat divulgar i una dona amb senyals d'haver dormit poc la reparteix a les totes.
- Comentaris: 6
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
