Avui he publicat, a Tribuna un breu article - 120 paraules - , que reprodueixo, sobre la necessitat que tenim de sortir a buscar una nova esperança:
Catalunya necessita creure en una nova esperança. Una esperança – com totes en un primer moment - bastida sobre intangibles, sobre paraules, sobre emocions, sobre intuïcions. Una nova esperança capaç de relligar les ambicions col·lectives amb les necessitats individuals, capaç de ser percebuda com a tal per la immensa majoria de catalans i catalanes. Una nova esperança que sigui filla del coratge i de la il·lusió, de l’esforç i d’una visió optimista de la vida i de nosaltres mateixos. Una nova esperança que desterri el plany i el conformisme, la resignació i l’acomodació.