El pèndol de petites oscil·lacions

El grill i la llavor helicoïdal

• Victoria
• enllaç permanent
• dijous, 6 de novembre de 2008 | 22:12h

De bon matí he estat un quart d'hora mirant la mar de cara, mentre esperava l'autobus. Avui duia retard. És una tasca hipnòtica mirar la mar.

Els fanals del passeig, de coll llarg, semblen sorgir de l'horitzó que la mar els hi marca, com norais. La mar,  encara grisa,  pareix que s'ha d'abocar tota damunt nosaltres, en qualsevol moment. Ben mirat és com un miracle que no ho faci.

L'agranador aplega les fulles dels lledoners i les xacarandanes que fan un ball neguitós a les rajoles quadriculades i enfosquides, talment pastilles de xocolata. Tot just l'al·lot arreplega les darreres fulles ja se li formen remolins un altre pic a les primeres. Però, impassible, decideix capriciosament quan ja basta de granar. No ens mira. Ho fa com si dugués el compte.

Un paraigua groc assenyala el punt on la premsa gratuïta escampa les noticies que ha triat divulgar i una dona amb senyals d'haver dormit poc  la reparteix a les totes.

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article