
Sempre que surto al terrat m'hi fixo en aquella bugada. Una bugada negra, llarga, de dues rengleres i amb la roba molt ben posada, ben penjada. Tot molt ben estès.
El primer cop em va impressionar: aixó és que algú es deu haver mort. Pobre gent, déuen estar vivint el dól. Quin mal tràngol.
Segurament ha estat algún home, doncs tot el que hi veig penjat són pantalons, camises i mitjons de mides grans.