Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

És una constatació: en aquestes eleccions no hi ha partits d’esquerres. Almenys d’aquella esquerra que feia propostes a favor dels treballadors assalariats. L’esquerra avui és una etiqueta sense compromís. Ningú dels qui es presenten en aquestes eleccions no ha qüestionat –de debò, vull dir– la imparable precarització que ens imposa el capitalisme triomfant. No sé quin interès puc tenir per votar en aquestes eleccions si sóc un assalariat mileurista i contractat en precari. M’hauria agradat escoltar dels partits polítics que es diuen d’esquerra que si guanyen reduïran la jornada laboral setmanal, que tindrem més dies de vacances a l’any, que es prohibiran els contractes eventuals i en precari, que tindrem salaris més dignes, que rebaixaran l’edat de jubilació als 60 anys… Reivindicacions que sempre han estat presents en el discurs de l’esquerra. Si aquest discurs s’abandona, què diferencia llavors la dreta (digueu-li centre si voleu) de l’esquerra? Sí, algú dirà (tindrà la barra de dir) que totes aquestes reivindicacions són antiquades, del segle passat i de l’anterior, que avui cal insistir en la mandanga de la flexibilitat per a ser competitius i etcètera. I ja sabem què vol dir “ser competitius”: cobrar salaris més baixos, més inestabilitat laboral, més hores laborals, menys drets… En suma, allunyar-nos de la pretensió de l’antiquat benestar per a enfonsar-nos en la moderna imposició de la precarietat. I així les gran empreses continuaran repartint beneficis espectaculars i els bancs més espectaculars encara. Si no podem canviar el sistema econòmic, de què serveix participar en unes eleccions en què cap partit polític proposa alterar el sistema que arruïna el nostre benestar?