ultima ronda

r.mirabete

AFORISMES

• ricard99
• enllaç permanent
• diaris
• diumenge, 6 d'abril de 2008 | 23:38h

Aforismes (1918-2008)
4. Moltes ombres dels difunts s'esmercen simplement en besar les ones del riu dels morts, perquè aquest riu ve de nosaltres i manté encara el sabor salat dels nostres mars. Llavors el riu s'estremeix de fàstic, pren la direcció oposada i llença els morts de nou a la vida. I ells són feliços, canten himnes d'agraïment i acaronen a l'indignat.   Franz Kafka (1918)
 
    4a En veritat són molts els que volen tornar a viure una altra vegada? No n'hi ha hagut prou? La farsa s'allarga inacabable, diríem que fins a ser quelcom indefinit i vague que irremisseblement ens fastigueja, a penes com la claror lletosa de massa matins.   Ricard Mirabete (2008)  

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

AFORISMES

• ricard99
• enllaç permanent
• diaris
• diumenge, 6 d'abril de 2008 | 12:03h

Aforismes (1918-2008)

3. Hi ha dos pecats humans principals dels quals se'n deriven tots els demés: la impaciència i la negligència. Per la impaciència els expulsaren del Paradís, per la negligència no hi tornen. 
                  Franz Kafka (1918)

3a No hi ha retorn possible; un cop travessada la línia factual no hi ha fet possible que permeti tornar al moment originari. Tota la resta és envoltar un terreny fressat amb malaptesa.
              Ricard Mirabete (2008)

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

AFORISMES

• ricard99
• enllaç permanent
• diaris
• diumenge, 6 d'abril de 2008 | 00:33h

Aforismes (1918-2008)

2. Tots els errors humans són fruit de la impaciència, de la interrupció prematura d'allò metòdic, d'un enquistament aparent de la cosa aparent.
     Franz Kafka (1918)

2a La perseverança ens acondueix a la consecució d'un resultat encara més i més desastrós; a l'hora de gestionar els nostres actes cal preguntar-nos si és realment urgent dur-ho a terme o si, al contrari, ens convé mirar-ho des d'un altre punt de vista i restar amb el propòsit de pensar-hi encara una mica més.
      Ricard Mirabete (2008) 

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article