
Això de posar a fer de consellers polítics
sense experiència ni coneixements en la matèria de què són responsables és una
temeritat, i una falta de respecte. Mireu com ara el cas d’Ernest Maragall. Intenta
privatitzar la gestió dels centres públics a la manera d’un conseller
ultraliberal, i els treballadors i treballadores de l’ensenyament li munten una
vaga. Fre i marxa arrere. Ara diu que vol suprimir el batxillerat nocturn, una
idea pròpia, com l’anterior, d’un conseller de dreta rància i dura. Els
afectats, treballadors i treballadores de l’ensenyament i estudiants, que en la
pràctica totalitat són persones de classe treballadora que busquen millorar la
seua formació, també han plantat cara al conseller Maragall. Tal com s’han
posat les coses, per decència política, Maragall hauria de dimitir. O el
president Montilla hauria de cessar-lo i bandejar els seus invents. Llevat, és
clar, que el que pretenga Montilla siga esquerdar el sistema públic d’ensenyament,
i per tant done ple suport a les escomeses de Maragall.